Plató: Teoria de les Idees, Mite Caverna i Coneixement

El Mite de la Caverna i el Coneixement en Plató

El Mite de la Caverna narra el dolorós i escarpat camí del coneixement. L'home encadenat a l'interior de la foscor simbolitza la condició humana inicial, ignorant i enganyada. El món de l'interior de la caverna és el món de les coses (món sensible), i el camí de sortida representa el procés de coneixement cap al món ideal o intel·ligible. Els dos mons del mite es corresponen als dos mons de la metafísica de Plató, i el costós i escarpat camí de sortida ens mostra el difícil accés al coneixement veritable. La teoria de les idees i la del coneixement van estretament entrelligades.

Per a Plató, el coneixement és l'apropament a la veritat, un cop superats la ignorància, l'engany i la confusió. La veritat es troba en el món ideal o intel·ligible, per això s'entén com un procés d'apropament i contemplació de les idees. Plató exposa els diferents nivells de coneixement, és a dir, els diferents moments en el camí cap a la visió de les idees.

Nivells de Coneixement

A les quatre classes d'objectes, dues de sensibles i dues d'intel·ligibles, Plató els atribueix una via de coneixement diferent:

• De les imatges (ombres a la caverna) només en podem tenir suposicions o conjectures (eikasia).
• Dels objectes sensibles (objectes a la caverna) en tenim creença o fe (pistis).
• Pel que fa als objectes matemàtics, la nostra via de coneixement és la raó discursiva (dianoia).
• L'eina de coneixement més alt, el de les idees, és per a Plató la raó intuïtiva o intel·lecció directa (noesis).

Les dues darreres (raó discursiva i raó intuïtiva) constitueixen el veritable coneixement (episteme), mentre que les dues primeres formen l'opinió (doxa).

La Teoria de la Reminiscència (Anàmnesi)

La idea té una realitat que no és en la concreta cosa sensible. Però si la idea, a diferència de la cosa, és universal, perfecta i eterna, com arriba l'home a conèixer aquestes idees? Plató diu que en la nostra ànima immortal, des de sempre, hi ha com adormides o en estat latent, empremtes o senyals d'aquestes idees (perquè l'ànima les va contemplar abans d'unir-se al cos). Per tant, l'únic que cal fer és fer emergir allò que ja és entre nosaltres mitjançant la dialèctica i l'educació. Conèixer és recordar (anàmnesi).

Això implica un optimisme epistemològic: la fe en les possibilitats humanes de conèixer, ja que el nostre interior és ple de tot el que ens cal. No hi ha ensenyament com a transmissió des de zero, sinó reminiscència guiada. La ciència ja es posseïa des de sempre, no era adquirida completament en aquesta vida.

Biografia i Context de Plató

Plató (originalment Aristocles; Plató és un sobrenom que significa 'ample d'espatlles') formava part d'una família aristocràtica atenenca. Va viure les Guerres del Peloponès, un conflicte decisiu entre Atenes (democràcia) i Esparta (aristocràcia).

Als vint anys, per tal de preparar-se per a l'objectiu inicial de la seva vida, l'activitat política, començà els seus contactes amb Sòcrates, qui esdevindria el seu mestre.

Plató queda profundament desencisat després de la derrota d'Atenes, primer amb el govern dels Trenta Tirans (un règim oligàrquic), ja que va ser incapaç d'establir l'ordre i actuar justament. Més tard, es va restablir la democràcia, però aquesta va condemnar a mort Sòcrates (399 aC). Aquest va ser el segon daltabaix polític que alterà les profundes inquietuds de Plató. Les injustícies i la inestabilitat política i pública que va viure de prop el van fer desistir de la política activa i preocupar-se per qüestions més teòriques i fonamentals: com assolir un estat just basat en el coneixement veritable.

L'Herència de Sòcrates i els Diàlegs

L'herència de Sòcrates no es limita a la influència que tindrà la seva mort en el canvi de rumb de Plató. També adopta la concepció de la filosofia com una activitat dinàmica, un diàleg constant (dialèctica) en què de la mútua interacció podia sorgir la veritat. Sòcrates preferia el diàleg autèntic amb els seus conciutadans i no va escriure res. Plató, en canvi, va escriure nombrosos diàlegs filosòfics, on sovint Sòcrates n'és el protagonista principal, transmetent la concepció platònica.

Etapes dels Diàlegs Platònics:

• Període de joventut: Molt influenciat pel mestre Sòcrates (p. ex., Apologia de Sòcrates).
• Període de transició: Comença a desenvolupar les seves pròpies idees (p. ex., Gòrgies, Menó).
• Període de maduresa: Es desenvolupen les seves grans teories: Teoria de les Idees, organització de l'Estat Ideal (p. ex., Fedó, La República, El Banquet).
• Període crític i de vellesa: Mostra dubtes i crítiques respecte a la seva pròpia obra anterior (p. ex., Parmènides, Les Lleis).

Viatges i Fundació de l'Acadèmia

La mort del seu mestre li deixà una profunda crisi vital, política i filosòfica, i emprengué alguns viatges importants. Conegué Cràtil (deixeble d'Heràclit) i Hermògenes (deixeble de Parmènides). Quan va viatjar al sud d'Itàlia amb l'objectiu de relacionar-se amb matemàtics pitagòrics, va poder superar la crisi que arrossegava. L'estil de vida de la comunitat pitagòrica i el seu èmfasi en les matemàtiques li mostren que és possible un coneixement sòlid i indiscutible. Adopta idees com la d'immortalitat i transmigració de les ànimes. Aquest viatge li va donar a conèixer que l'herència socràtica s'amplia amb el saber matemàtic dels pitagòrics; Plató comença a ser pròpiament platònic.

De nou a Atenes, cap al 387 aC, després del seu viatge a Sicília, funda l'Acadèmia, considerada la primera institució d'educació superior d'Occident. En aquesta s'estudiaven una gran diversitat de matèries (filosofia, matemàtiques, astronomia, música...). L'objectiu últim serà formar futurs governants-filòsofs, fonamentant la possibilitat d'assolir la veritat absoluta a través de la seva teoria del coneixement, lligada a la seva teoria de les idees.

La Teoria de les Idees

Plató crea una síntesi filosòfica original que té com a element fonamental la Teoria de les Idees. Aquesta aplega la concepció de Parmènides sobre la permanència de l'Ésser veritable i l'afirmació d'Heràclit sobre el canvi constant del món sensible. Plató ofereix una solució conciliadora de l'oposició permanència-canvi mitjançant el seu dualisme:

• El Món Sensible: El món de les coses particulars, materials, sotmeses al canvi i al deteriorament, que percebem pels sentits. És un món d'aparences, còpies imperfectes de les Idees (influència d'Heràclit).
• El Món Intel·ligible (o Món de les Idees): El món de les Idees (o Formes), realitats universals, perfectes, eternes, immutables, només accessibles per la raó o l'intel·lecte. Constitueix la veritable realitat (influència de Parmènides).

Veure amb els ulls de la ment és conèixer els models, les formes, l'essència de les coses... la seva Idea.

La Teoria de les Idees afirma, doncs, l'existència d'aquestes realitats immaterials i objectives que són les Idees, postulant l'existència de dos mons (dualisme ontològic).

Aspectes Clau de la Teoria de les Idees:

• Vessant Lògic: Les Idees són els conceptes generals o universals que ens permeten entendre i classificar les coses particulars (p. ex., la Idea de 'Cavall' ens permet reconèixer tots els cavalls particulars).
• Vessant Metafísic: Les Idees són les essències reals i subsistents de les coses, la causa del seu ser. Aquest és el nucli més platònic de la teoria.
• Jerarquia d'Idees: Les Idees estan organitzades jeràrquicament. A la base hi hauria les Idees d'objectes sensibles, per sobre les Idees matemàtiques, després les Idees de valors (Justícia, Bellesa...) i, al cim de tot, la Idea de Bé, causa de l'ésser i de la intel·ligibilitat de totes les altres Idees.
• Relació entre Idees i Coses: La relació és de participació (methexis) i imitació (mimesis). La cosa particular participa en la Idea (té alguna cosa d'aquesta Idea) i, alhora, la Idea és un model perfecte que la cosa particular imita o copia de manera imperfecta.