El llibre de les dones pdf

Primers textos: constitució de les llengües ROMàniques (ix-x). Aparició del primers textos (xii-xiii): homilies d'Organyà, Llibre jutge. La poesia trobadoresca (xii-xiii): escrita en provençal, amor cortés(dama=senyor,enamorat=vasall). Géneres: cançó, plany, sirventés, alba, balada. Autors: Guillem de Cabestany, Guillem de Berguedà, Cerverí de Girona. Cròniques (xii-xiv): narren expansió de la Corona. Llibre dels fets de Jaume I: autobiografia, narra les conquestes de Mallorca i València, Franquesa i to intim de molts passatges. Crònica de Bernat Desclot: narra el regnat de Pere el Gran, estil objectiu. Crònica de Muntaner: narra des del regnat de Jaume I fins a la coronació d'Alfons el Benigne, relació ente els fets narrats i el que Muntaner va viure personalment, exaltació dels reis del casal d'Aragó, nacionalisme, crónica per a ser escoltada, refranys i expressions populars. Crònica de Pere el Cerimoniós: Autobiografia, pren com a model la crònica de Jaume I, absència d'esperit èpic, exposició en forma de dietari dels fets del seu regnat.

Ramón Llull: Vida: naix a Mallorca el 1232, conquistada feia poc er Jaume I, va dedicar la seua vida a difondre un nu sistema de pensament que permetria convertir els infidels al cristianisme, va escriure uns 300 llibres en català, llatí i àrab, va ser el primer a escriure en una llengua ROMànica llibres de filosofia i ciència. El seu pensament: les grans veritats cristianes es deriven de l'estructura mateixa de l'univers, l'art és una técnica de pensament que permet demostrar quealsevol eritat religiosa i comprendre qualsevol aspecte de l'univers. Obra: Concep la literatura com una eina de divulgació, en prosa (Llibre de contemplació, Blanquerna, Llibre de mervelles, Llibre del gentil e dels tres savis, Arbre de filosofia d'amor, Arbre de ciència, en vers (influéncia poesia aràbiga, trobadoresca i lírica popular, Lo desconhort, Cant de Ramón). Llengua: va introduir en la llengua un gran nombre de mots cultes, amplitud i precisió de la frase, sintaxi molt desenvolupada.

La prosa moral i religiosa: sant Vicent Ferrer, predicació oral: els seus sermosns van ser transcrits mentre predicava, característiques (interpel.Lacions a l'auditori, ús d'exemples, representació de diàlegs, crits i onomatopeies, l'exposició de la doctrina es combina amb la denúncia de la realitat. Francesc Eiximenis, predicació escrita: obres, Lo crestià (dividida en 12 volums, dels quals ens n'han pervingut 4; la intenció era aplegar tot el saber i totes les activitats de l'home cristíà del seu temps, Regiment de la cosa pública., Llibre de les dones (l'autor explica quina mena de vida han de portar les dones, segons la condició civil), Llibre dels àngels (obra escrita per a promoure el culte dels àngels), Vita Christi, estil (llenguatge pròxim a lector, ús de refranys i d'expressions col.Loquials, ironia, exposició doctrinal reforçada amb exemples i observacions.  Anselm Turmeda: escriu en àrab i en català, obres, Autobiografia i atac als partidaris de la creu (relat de la seua vida conversió a l'islam i atac dels dogmes cristians), Llibre de bons amonestaments (afirmacions de fe cristiana al costat de mostres de cinisme moral i de notes anticlericals), Cobles de la divisió del regne de Mallorques (obra que tracta la situació política de l'illa de Mallorca), Disputa de l'ase( obra amb un fort to antimonàstic, de caràcter satíric i burlesc).

Metge i el corrent humanista: la Cancelleria reial: organisme ecarregat de redactar els documents reials, va fixar un model de llengua escrita unificat i culte, elaborat a partir del llatí. Obres de Bernat Metge:abans de Lo somni (Sermó, Libre de Fortuna e Prudència, Història de Valter e Griselda, Apologia), Lo somni: els fets del 1369 i la redacció de Lo somni, estructura (3 diàlegs llargs dividits en 4 llibres), temes (la inmortalitat de lànima, la mort de Joan I, crítica de les dones, defensa de les dones i crítica dels homes), estil (elaborat a partir de la imitació del llatí clàssic), actitud esèptica i crítica. L'humanisme: Metge, pel seu esperit crític i per la seua preocupació estilística, és l'autor de la nostra literatura medieval que més s'acosta a l'esperit de l'humanisme, característiques de l'humanisme (recuperació dels textos de l'antiguetat clàssica, crítica textual que es converteix sovint en crítica d'idees i de costums, voluntat d'aproximar el llatí medieval al latí clàssic, nova concepció de la literatura: una vocació i una manera de viure.

La poesia del s.XV: darrer terç s.Xiv: Jaume March , Pere March (ús exclusiu de l'occità). Final xiv i primera meitat xv Temes de la poesia trobadoresca: Andreu Febrer, Gilabert de Próixita, Jordi de Sant Jordi (escriu en un occità bastant catalanitzat, expressió d'una subjectivitat, to malenconiós i nostàlgic, poesia arcaïtzant i plena de referents trobadorescos), Ausiàs March (escriu poesia en un català sense provençalismes, l'experiència amorosa es combina amb un component important de reflexió moral, aprofundeix en l'expressió de la subjectivitat, l'amor es presenta com un dilema tràgic: un engany o una passió destructora)