Ausiàs March: vida, obra poètica i pensament de l'últim trobador

Ausiàs March: vida

Ausiàs March va ser fill de Pere March i Leonor de Ripoll. Va nàixer a Gandia l'any 1400 i va viure en la societat feudal de València del segle XV.

• Va pertànyer a l'estament de cavalleria: senyor de terres i vassall del rei Alfons el Magnànim.
• Entre 1420 i 1424 va tindre una vida militar a Còrsega, Sardenya i Sicília. El rei el recompensà donant-li el lloc de Beniarjó, Pardines i Verniça, i el nomenà falconer major de la casa del rei al Regne de València.
• Es va casar dues vegades: amb Isabel Martorell i amb Joana Escorna. No va tindre fills amb elles, però sí fills naturals.
• Entre 1439 i 1442 va escriure Cants de mort per la mort de Joana Escorna.
• Va morir el 3 de març de 1459 a València.

Antologia poètica

Forma i mètrica

• Utilitza l'estrofa de vuit versos, i el final del poema clou amb la tornada.
• Rimes creuades (ABBA) o encadenades (ABAB).
• Vers decasíl·lab líric: vers de dos hemistiquis de 4 + 6.
• La tornada (estribillo) és sempre tetrasíl·laba, on apareix el senyal de la dama.

Estructura

La poesia és el vehicle del discurs d'un pensament, d'una reflexió meditada, amb recursos com el paral·lelisme, l'aliteració, les comparacions, els símils, les metàfores, les imatges, les al·legories i les antítesis.

Sol obrir els seus poemes amb una consideració general o una descripció sorprenent. Després utilitza el símil o la comparança, i la reflexió pren un to narratiu. A partir d'una comparació exterior, penetra en el món subterrani i turmentat de la pròpia intimitat. La intenció és didàctica.

Figures del discurs

• Per escenificar les seues vivències utilitza antítesis i paradoxes.
• Per argumentar la duresa i la crueltat de les imatges, prenent com a referent aspectes de la quotidianitat, recorre a l'hipèrbaton.
• Empra imatges marineres i del món cavalleresc.
• L'autor s'identifica amb el seu propi castell, del qual ell és senyor.
• Per indicar la variabilitat de la dama, recorre a jocs d'atzar.

La llengua

És el primer poeta que empra directament el català, tot i que apareix alguna paraula occitana.

Ausiàs March i la poesia

Filosofia i moralisme

És considerat filòsof, ja que es basa en Aristòtil, Sèneca i Sant Tomàs, i moralista, amb una doctrina moralista present en els seus Cants morals.

Segons March, l'hàbit del bé és la virtut que s'obté amb les bones obres. L'home que treballa la virtut posa les seues passions sota el domini de la raó i la voluntat. Aquestes són les idees bàsiques que ens permeten entendre la seua poesia.

Mestre d'amor

És el poeta de l'amor, i el seu únic tema és l'amor. Llegint les seues obres, fa la impressió que, fora de l'amor i d'ell mateix, no hi ha res que preocupe el poeta. Es considera un «privilegiat», per això es proclama «mestre d'amor».

Què és l'amor

• March divideix l'amor en tres classes: l'honest, el deleitable i el profitós. Aquesta divisió és constant en la seua poesia.
• Aspira a un amor espiritual entre l'home i la dona, però no pot aconseguir mai aquest ideal.
• Sovint es deixa endur per l'amor sensual i després es malaeix perquè perd la pura contemplació espiritual: «La carn vol carn».

La dama

La dona de March és una dona real, de carn i ossos, encara que el seu concepte elevat de l'amor es dirigeix a l'aspecte espiritual de la dama. La seua dama ideal és tota bellesa espiritual, i per això manca una descripció física de la bellesa externa.