Avantguardes i Poesia Catalana de Postguerra: Moviments, Autors i Narrativa
Les avantguardes són un conjunt heterogeni de moviments artístics que es caracteritzen pel trencament amb les formes d'expressió tradicionals i per l'actitud de protesta, d'inconformisme social i de subversió contra la societat capitalista i la cultura burgesa.
Les avantguardes en la poesia
En poesia, els moviments d'avantguarda busquen l'experimentació creativa i fan servir recursos com l'alteració del significat habitual de les paraules, la incorporació al llenguatge poètic de recursos visuals, la vulneració de les normes gramaticals i de puntuació, i la incorporació de temes relacionats amb el desenvolupament tecnològic i amb el progrés. Per mitjà d'aquestes noves formes d'expressió, pretenen provocar rebuig, sorpresa o desconcert en la mentalitat de la societat burgesa.
Principals moviments
- Futurisme: promogut per l'escriptor italià Filippo Tommaso Marinetti, parteix de l'enlluernament que produeixen els avenços tecnològics i pren com a font d'inspiració les màquines, la velocitat, l'electricitat, els invents, l'aviació... Els escriptors futuristes ataquen les influències romàntiques i simbolistes i apel·len a l'instint pur, a les passions elementals i a la irresponsabilitat. Posen èmfasi en la recerca visual, en la disposició tipogràfica i en el llenguatge directe, fins i tot agressiu. Pel que fa a l'estil, és característic d'aquest moviment el vers lliure i l'associació lliure de paraules.
- Dadaisme: impulsat per l'escriptor francès d'origen romanès Tristan Tzara, proposa una poesia incoherent caracteritzada per la irracionalitat deliberada, el rebuig de les convencions, l'absurd, l'atzar, la manipulació de la tipografia i el trencament de la sintaxi.
- Cubisme: prové de la pintura, que té com a màxim representant Pablo Picasso, i proposa veure la realitat i l'espai on dominen les línies i les formes geomètriques.
La poesia de postguerra
La poesia de postguerra va ser el primer gènere a recuperar-se després de la guerra.
- Poesia simbolista: es tanca en un món interior i s'allunya de la realitat immediata. Pretén suggerir la realitat per mitjà de l'evocació simbòlica, i hi predomina la metàfora. Els autors més destacats són Carles Riba, Joan Vinyoli i Salvador Espriu (fou un gran poeta amb un important bagatge cultural, especialment en el camp de la cultura clàssica). Obra: Cementiri de Sinera, que analitza el tema de la guerra civil.
- Poesia d'avantguarda: Josep Vicenç Foix reivindica la ruptura formal i lingüística i l'experimentalisme de les avantguardes, i se centra en l'antipoesia i la poesia visual per trencar la concepció tradicional del poema. Joan Brossa destaca per l'experimentació amb el llenguatge i per la utilització de tot tipus de tècniques i estils, com la poesia rasa.
- Realisme: entre 1959 i 1968 domina el panorama poètic. Pretén inserir el treball intel·lectual i literari en el procés de recuperació cultural i nacional, i fa servir una llengua viva i col·loquial. Poetes destacats: Pere Quart, Gabriel Ferrater i Miquel Martí i Pol (compromès amb la classe obrera). Obra: El poble o la fàbrica.
La narrativa de postguerra
- Novel·la psicològica: realitza una anàlisi psicològica dels personatges i del seu interior (pensaments). És freqüent el pas del temps, i sovint hi apareixen representats símbols. Autores i obres: Mercè Rodoreda (Aloma, Mirall trencat) i Llorenç Villalonga (Mort de dama, La sala de les nines).
- Novel·la realista: descriu la realitat quotidiana i denuncia la situació de les classes populars. Enric Valor (fou gramàtic, rondallista i novel·lista) amb La idea de l'emigrant.