La Renaixença i el Procés de Normalització Lingüística al Segle XIX i XX
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
español con un tamaño de 2,66 KB
La Renaixença i el Model de Llengua
La Renaixença fou un moviment cultural inspirat pels ideals del romanticisme, que promogueren la recuperació de la cultura i la llengua pròpies. Un dels principals problemes que hagueren d'afrontar els autors renaixentistes fou el model de llengua que havien d'utilitzar, ja que no hi havia un registre estàndard que fóra adequat per als àmbits cultes. Alguns lexicògrafs feren un autèntic esforç per codificar i fixar una ortografia i una gramàtica per a la llengua, però no pogueren evitar la polèmica entre dues posicions oposades respecte a la llengua popular.
L'Ús del Terme Llemosí
El qualificatiu llemosí per a la llengua pròpia va tindre molta acceptació en la Renaixença; era un nom que servia per a identificar la llengua de tots els territoris del domini lingüístic sense remetre a un lloc geogràfic concret que poguera ferir susceptibilitats. La denominació de llemosí prové de la zona geogràfica de Llemotges i remet equivocadament a l'origen occità de la llengua. Aquesta denominació incloïa el mateix occità i tots els dialectes de la llengua catalana.
El Procés de Normalització Lingüística
Els modernistes foren els primers a fer un intent seriós de fixar l'ortografia, la gramàtica i el lèxic de la llengua per tal de crear un model estàndard, útil per als àmbits i registres cultes. La revista L'Avenc, al voltant de la qual es reunien els modernistes, inicià una campanya lingüística per a la reforma de la llengua. El treball que volien dur a terme es basava en tres punts:
- L'elaboració d'un diccionari normatiu.
- La unificació de les diferents posicions lingüístiques.
- La depuració gramatical i lèxica.
El I Congrés Internacional de la Llengua Catalana
Les conseqüències del congrés foren:
- L'augment del prestigi de la llengua.
- L'aparició de Pompeu Fabra, les tesis del qual foren acceptades com la base per a fixar el que seria la llengua moderna.
Al congrés participaren més de 3.000 congressistes d'arreu del món. Com a representants valencians hi foren Teodor Llorente, Faustí Barberà, l'associació Lo Rat Penat i alguns altres.
Les Normes de Castelló
Les Normes de Castelló representen el moment en què es ratificaren les normes ortogràfiques a Castelló de la Plana, acostant les directrius de Pompeu Fabra i l'Institut d'Estudis Catalans a tot el territori. Aquestes iniciatives per la revolució de la llengua trobaren dos greus entrebancs durant el segle XX: la dictadura del general Primo de Rivera i la Guerra Civil.