La Baixa Edat Mitjana, les Cròniques i Ramon Llull en la Literatura Catalana
La Baixa Edat Mitjana (segles XII-XV)
Durant la Baixa Edat Mitjana (segles XII-XV) es van produir transformacions profundes en la societat europea:
- El sistema feudal va cedir part del seu poder, mentre que els reis cada vegada tenien més força davant dels altres nobles.
- A les ciutats va nàixer la burgesia, fet que va contribuir notablement al desenvolupament comercial i industrial.
- Van sorgir les primeres universitats.
- El llatí continuà sent la llengua de cultura a Europa, però les llengües romàniques van començar a usar-se cada vegada més en l'àmbit escrit i institucional.
Expansió de la Corona d'Aragó (segle XIII)
La fundació del Regne de València va donar lloc a un nou estat cristià emmarcat dins de la Corona d'Aragó. Al principi, gran part de la població continuà sent musulmana. Els catalans van ocupar totes les comarques de la costa i moltes de l'interior, mentre que els aragonesos només van controlar unes quantes comarques de l'interior del regne.
Durant el període de domini musulmà, l'àrab havia esdevingut la llengua de cultura. Tanmateix, en el moment en què Jaume I arribà a València, el mossàrab va ser substituït per l'àrab i pel català, el qual es va convertir en la llengua principal de la Corona d'Aragó.
Les quatre grans cròniques
Les cròniques són quatre grans obres històriques destinades a exaltar la figura dels reis de la Corona d'Aragó:
- El llibre dels fets (o Crònica de Jaume I)
- La Crònica de Bernat Desclot
- La Crònica de Ramon Muntaner
- La Crònica de Pere el Ceremoniós
Característiques de les cròniques
- Valor històric: Són obres d'història en la mesura que donen compte de fets reals ocorreguts durant l'època.
- Valor literari: Presenten una intenció literària evident gràcies a l'ús d'un llenguatge elaborat que pretén captar l'atenció del lector.
- Funció política i patriòtica: Són relats destinats a projectar una imatge heroica dels monarques catalanoaragonesos i a fomentar la consciència lingüística i nacional.
- Providencialisme: Destaca la forta concepció providencialista segons la qual tots els esdeveniments succeïen per gràcia o voluntat de Déu.
Ramon Llull i el naixement de la prosa catalana
Ramon Llull és el creador de la prosa literària medieval i constitueix la primera gran personalitat literària de la cultura catalana. Cap als trenta anys decidí abandonar la seua vida cortesana per dedicar-se plenament a la difusió de la fe cristiana, motiu pel qual va escriure una immensa producció tant en català com en llatí.
El seu objectiu prioritari no era purament estètic, sinó instrumental: manipulava i modelava el llenguatge per a aconseguir el canal més eficaç i precís de transmissió del seu missatge religiós i filosòfic.
La producció lul·liana
- Poesia: Destaquen composicions d'arrel autobiogràfica com el Cant de Ramon i Lo desconhort.
- Prosa: Llull va fer un esforç lingüístic extraordinari per fixar i dignificar la prosa en llengua catalana. Dins del gènere narratiu destaquen especialment dues peces cabdals:
- Llibre d'Evast e Blaquerna: Protagonitzat per un ermità que encarna l'ideal d'una vida dedicada íntegrament a la religió.
- Llibre de les meravelles: Protagonitzat pel jove Fèlix, qui emprèn un viatge d'aprenentatge a la recerca de la perfecció espiritual i moral.