Bernat Metge i les Quatre Grans Cròniques Medievals Catalanes

L'obra de Bernat Metge

L'obra de Bernat Metge destaca per la seva mentalitat moderna, el sentit crític, la ironia, l'escepticisme i l'exaltació de la bellesa.

• Poesia: Llibre de Fortuna e Prudència, Sermó, Medicina apropiada a tot mal.
• Prosa: Com se comportà Ovidi essent enamorat, Valter e Griselda, Apologia i Lo Somni.

Lo Somni (1399)

És l'última obra de Metge, escrita després d'haver sortit de la presó amb la intenció de captar el perdó del nou rei i aconseguir la rehabilitació dels antics privilegis. L'autor havia de demostrar que l'ànima del difunt rei no estava condemnada a l'infern. L'obra va ser un èxit rotund, ja que li va permetre tornar al servei del rei Martí l'Humà i de la seva esposa, la reina Maria de Luna.

Estructura de l'obra:

• Primer llibre: Empresonat, l'autor té un somni en què se li apareix el rei Joan I, mort recentment, amb qui conversa sobre la immortalitat de l'ànima.
• Segon llibre: Bernat Metge formula quatre preguntes al monarca. Aquest respon que es troba al purgatori purificant la seva afició desmesurada a la caça, la música i l'astrologia, i que ha obtingut la salvació gràcies a la seva devoció permanent a la Mare de Déu. Explica que se li ha aparegut per voluntat divina a fi d'evitar la condemna de la seva pròpia ànima. L'acompanyen dues figures mitològiques, Orfeu (el músic) i Tirèsies (l'endeví), que simbolitzen i li recorden les seves febleses i culpes.
• Tercer llibre: Tirèsies recrimina a Bernat Metge el fet d'estimar una dona aliena i aprofita l'avinentesa per fer una sàtira i crítica ferotge contra les dones.
• Quart llibre: Bernat Metge replica a Tirèsies amb un elogi encès de les dones, destacant especialment la vàlua de les reines catalanes. Després d'un nou debat, Metge fa una crítica dirigida als homes. Finalment, Tirèsies l'exhorta a estimar únicament Déu, punt en què l'autor es desperta.

Les quatre grans cròniques medievals

Les cròniques són narracions històriques, situades a mig camí entre la ficció literària i la historiografia, que relaten esdeveniments ocorreguts durant un període determinat, un regnat o el transcurs d'una dinastia.

La intenció primordial d'aquestes obres era divulgar fets històrics i enaltir les cases reials catalanoaragoneses, glorificant les gestes bèl·liques dels sobirans i dissimulant o ometent els seus fracassos militars.

1. Crònica de Jaume I (Llibre dels fets)

Aborda l'engendrament i la infantesa de Jaume I el Conqueridor, les conquestes de Mallorca, València i Múrcia, així com els seus darrers anys de vida. Està redactada en primera persona mitjançant un estil directe, viu i marcat pels trets de la llengua oral.

2. Crònica de Bernat Desclot

Comença recollint fets anteriors a Jaume I (com la llegenda de l'alliberament de l'emperadriu d'Alemanya) i se centra en els regnats de Jaume I i, molt especialment, de Pere el Gran. Presenta un ordre cronològic fins a Pere; a partir d'aquí esdevé una narració precisa, objectiva i alhora apassionada. Combina la ficció èpica amb el rigor testimonial sota un profund esperit cavalleresc.

3. Crònica de Ramon Muntaner

Abasta des de la concepció de Jaume I fins a la coronació d'Alfons el Benigne (Alfons III). El nucli principal tracta la invasió francesa de 1285 i la cèlebre expedició de la Companyia Catalana d'Orient. És una obra realista, entusiasta, acolorida i amb un fort sentiment patriòtic. Muntaner manté sempre un diàleg constant amb el receptor i exalta la unitat de la Corona d'Aragó en un moment en què començava a esquerdar-se.

4. Crònica de Pere el Cerimoniós

Comprèn des del naixement del rei Pere III fins a l'any 1382, prestant una atenció cabdal als enfrontaments de la Guerra de la Unió contra la noblesa. Es caracteritza per ser un enfilall documental sincer, viu, parcial i, en certes ocasions, cínic, reflectint plenament l'esperit de l'humanisme prerenaixentista.