Bernat Metge: vida, obra i aportacions a la literatura catalana medieval
1. Bernat Metge
La seua personalitat i les seues obres no tenen res a veure amb les de sant Vicent Ferrer i Francesc Eiximenis. Tant pel seu caràcter escèptic, lliure i independent, com pel seu estil i la seua concepció de la literatura, Bernat Metge és un dels autors que més s'acosta a la idea actual d'escriptor.
La cancelleria i la formació de la prosa culta
La cancelleria va exercir un paper fonamental en la formació d'un model de llengua catalana estabilitzat i oficial, totalment unificat, i també d'un model de prosa culta, elaborada a partir del llatí que els escrivents, els notaris i els secretaris del rei estaven obligats a conèixer.
Del llatí es va traslladar al català l'estil, amb sintàctics llargs i amplificacions, i el lèxic, amb la introducció de nombrosos cultismes. La cancelleria va actuar també com un centre d'introducció dels nous corrents culturals procedents de l'humanisme italià del Quatre-cents.
Les obres principals
El Sermó
Possiblement la composició més antiga de Bernat Metge és el Sermó, poema en què parodia els sermons de la seua època. El Sermó de Metge enfila tota una sèrie de consells i observacions que afirmen el contrari del que propugna la doctrina cristiana. L'obra exposa un missatge cínic i materialista, que nega tota transcendència i que afirma que l'únic bé possible és el plaer terrenal, aconseguit amb perjudici del proïsme.
Realment, no es pot assegurar que Metge pensara el que diu en el Sermó, perquè és una obra que té molt de joc literari, i la seua intenció sembla més humorística que irreverent.
El Llibre de Fortuna e Prudència
L'altra obra important és el Llibre de Fortuna e Prudència, poema al·legòric en què debat temes morals com l'origen del bé i del mal, i el significat de la providència divina.
La Història de Valter e Griselda
Del 1388 és la Història de Valter e Griselda, traducció d'una de les epístoles llatines de Petrarca. La importància d'aquesta traducció rau en les innovacions de tipus estilístic que conté i en els elogis que fa Metge de Petrarca.
Trajectòria vital i context polític
El 1371 ja era notari i funcionari de la cancelleria al servei de la reina Elionor. En morir aquesta, va passar al servei de Joan I.
El 1395 el rei el va enviar a la cort pontifícia d'Avinyó en missió diplomàtica, on va poder ampliar el seu coneixement de les obres de Petrarca i on va tenir un cert contacte amb el nou corrent intel·lectual de l'humanisme.
El 1396, els consellers de Joan I, entre els quals hi era Bernat Metge, van ser acusats pels consells de les ciutats, principalment els de Barcelona i València, de dilapidacions i diversos abusos. Finalment, Joan I es va adonar que les denúncies de les ciutats eren fonamentades, però l'endemà va morir de manera sobtada al bosc de Foixà, mort que es va atribuir a una caiguda de cavall en una cacera.
Després de la mort del rei
Martí l'Humà, germà de Joan I, el va succeir. Com que era a Sicília, va actuar de regent la seua esposa, Maria de Luna. Ella va empresonar immediatament els consellers i els oficials de Joan I, Bernat Metge inclòs. Van ser acusats de la mort de Joan I.