Bernat Metge: vida, obra i Lo somni en la literatura catalana
Bernat Metge: vida i formació
Bernat Metge neix a Barcelona poc abans de 1346, a prop del palau reial. És fill de Guillem Metge, un especier (farmacèutic) vinculat amb la casa reial que mor a mitjan 1359. El seu pare li transmet els coneixements de filosofia natural que més endavant mostra al poema paròdic Medicina apropiada a tot mal (1396?) i en alguns comentaris de Lo somni.
La professió del padrastre, Ferrer Saiol, també influeix en la seva formació intel·lectual ja que, a més d'escrivà de ració i protonotari de la reina Elionor de Prades, és traductor al català del De re rustica de Pal·ladi Rutili i impulsa la vocació professional de Bernat Metge a la cancelleria.
Carrera professional
Així, seguint el camí del padrastre i amb una excel·lent carrera professional, esdevé notari el 16 de desembre de 1370 i ajudant de registre al servei de la reina Elionor de Sicília del 15 d'abril de 1371 al 20 d'abril de 1375.
Aquesta dedicació professional implica el domini de l'escriptura, el coneixement del llatí, el català i l'aragonès i una formació general bàsica en la doctrina cristiana, les arts liberals i els fonaments del dret i de la filosofia natural. D'altra banda, la seva dedicació a la literatura demostra un coneixement de l'occità dels trobadors, del francès i de l'italià.
Lo somni: l'obra mestra de Bernat Metge
Lo somni es divideix en quatre llibres i és la seva obra mestra, citada per Joanot Martorell al Tirant lo Blanc. Es tracta d'un producte literari únic en el seu context i que fa de Bernat Metge un escriptor innovador en la línia de la prosa artística del segle XV, ja que no encaixa en cap dels gèneres literaris cultivats pels catalans des de la darreria del segle XIII.
Influències i estructura
L'obra comparteix alguns ingredients amb els textos coetanis (Ramon Llull, Vicent Ferrer, Antoni Canals, Francesc Eiximenis) però els organitza d'una manera peculiar, al servei d'una finalitat pròpia. Com el Llibre de Fortuna e Prudència i la Medicina apropiada a tot mal, és escrita en primera persona, tot i que es tracta d'una obra en prosa. La insistència en l'ús de la primera persona prova de legitimar la pròpia solidesa moral i excel·lència professional.
Un diàleg en somnis
Bernat Metge fingeix un diàleg entre l'autor i el fantasma de Joan I amb un prestigiós recurs literari de regust platònic: la visió en somnis. En el segon llibre, Joan explica a Bernat la raó de la mort sobtada i profetitza l'absolució al procés pel seu germà Martí l'Humà, fet que, juntament amb altres passatges elogiosos pel rei i per membres de la seva família, fa pensar que la intenció principal de l'obra és la recuperació del favor reial.
Infern, purgatori i el Cisma d'Occident
En la descripció dels inferns segueix la descripció que n'havia fet Dante i mostra la preocupació pel Cisma d'Occident. Referent a aquest punt, afirma que des de l'inici del cisma cap dels reis de la cristiandat ha entrat al cel per la seva responsabilitat en aquest fet, cosa que afecta Pere el Cerimoniós i Joan I, que s'estan al purgatori fins que el cisma s'acabi.