La Cancelleria Reial, Ramon Llull i els orígens de la llengua catalana

La Cancelleria Reial

La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó; fou creada al segle XIII. La societat de l'època va prendre els seus documents com a models de normalització lingüística de la llengua catalana.

El primer canceller citat, en un document del 1218, fou el bisbe de Barcelona, Berenguer II de Palou. El canceller s'ocupava de la redacció de tot tipus de documents administratius. Jaume I, a la seua creació, va disposar que tota la documentació del Regne de València fos redactada en llengua vulgar i no en llatí. A partir d'aleshores, tota la documentació fou unificada a la Corona d'Aragó.

Els textos es redactaven en català/valencià o aragonès i en llatí, però a partir de la segona meitat del segle XIV, majoritàriament en català. Totes les institucions de la Corona d'Aragó (la Generalitat de Catalunya, la Generalitat del Regne de València, el Gran i General Consell de Mallorca), a més de tots els municipis i notaris, utilitzaren un mateix model lingüístic.

La Cancelleria esdevingué un focus cultural —com ho havien estat els monestirs durant l'alta edat mitjana— sobretot a partir de l'any 1373, quan hom hi aplegà un grup de copistes per a la transcripció de llibres. La Cancelleria, amb la seva pràctica diària, contribuí de manera definitiva a millorar i fixar la llengua literària, en la qual els escriptors humanistes van escriure obres molt notables.

Ramon Llull

Ramon Llull va néixer el 1230 a Mallorca. Fill d'una família benestant, va tenir contactes amb la cort reial i va rebre una bona educació. Es va casar i va tenir dos fills. Als trenta anys, però, va tenir successives aparicions de Jesucrist que van provocar un gir dràstic en la seva vida. Des d'aleshores es va dedicar a la conversió de jueus i musulmans i a la formació de missioners.

Per a dur a terme aquestes causes va escriure en llatí, català i àrab. Va ser el primer a escriure prosa literària en català; va escriure poemes, novel·les, aforismes... i també fou el primer a tractar sobre la vida quotidiana. El problema era que el català de l'època no estava prou desenvolupat per a transmetre el seu missatge; per això, Llull va enriquir el català amb un nou lèxic i noves estructures.

Va viatjar per tot el Mediterrani intentant convèncer tothom del seu mètode basat en la fe cristiana. A ciutats com París i Roma no va tenir gaire acollida, i al nord d'Àfrica va ser empresonat i apedregat. Tot i els fracassos i adversitats, Llull va deixar una gran obra literària, de la qual cal destacar llibres com Blanquerna, Llibre de contemplació en Déu, Llibre de les meravelles i Vida Coetidiana, entre d'altres.

Història de la llengua

El període preromà i el substrat

Entre el segle X aC i el segle VI aC, en el període de la preromanització, els celtes, els grecs i els fenicis formen o interactuen amb la cultura ibèrica. Aquestes són les restes de les civilitzacions anteriors a la romanització que deixen empremta sobre el llatí vulgar i el modifiquen; aquestes influències que resten sobre el llatí s'anomenen substrat lingüístic.

La romanització i el naixement de les llengües romàniques

Més endavant arriba el moment del pas a la romanització, procés que comporta l'assimilació de les formes de vida romanes i la implantació del llatí com a llengua principal.

• A causa de la caiguda de l'Imperi Romà al segle V, les diferents variants del llatí s'accentuen, però no és fins a l'arribada del segle VIII que aquestes divergències esdevenen clarament llengües romàniques; és aquí quan el català comença a diferenciar-se i a ser reconegut.
• A més a més, a causa de les influències rebudes de les llengües veïnes (adstrat) i dels esdeveniments bèl·lics, les llengües romàniques s'anirien diferenciant progressivament.
• Amb la caiguda definitiva de l'Imperi Romà es produeix la fragmentació de la unitat del llatí, perdent la seva funció com a llengua viva de comunicació general i el seu lligam d'unitat política.