Característiques de la poesia de Salvador Espriu i de la poesia actual, i la figura de Joan Fuster
Característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu
L’obra poètica de Salvador Espriu va evolucionar cap a una poesia més realista.
Existencialisme
El poeta plora la mort dels éssers estimats i la del país, i veu la pàtria com un gran cementiri.
Realisme social
La guerra entre germans i la demanda de pau, perdó i tolerància hi apareixen envoltades amb una simbologia d’arrels hebraiques. El poeta-profeta s’implica en les aspiracions del poble i pren la paraula per demanar que Espanya esdevinga lloc de convivència, respecte i llibertat.
Característiques de la seua poètica
- La densitat i l’hermetisme, amb símbols procedents del món antic.
- L’aparició de mots que esdevenen símbols per ser repetits i posats en relació amb un significat relacionat amb la mort i la llengua.
- Els temes són la mort dels éssers humans, de la llengua i del país, i el compromís del poeta amb el poble.
- Predomina el pessimisme, de vegades atenuat amb la ironia i la sàtira.
- La recreació és un recurs utilitzat per satiritzar, denunciar i moralitzar.
Característiques bàsiques de la poesia actual
El realisme entra en crisi. Apareix una nova generació de poetes. Aquests autors canviaran l’accent del social a l’individual. Influïts pel simbolisme i el surrealisme, experimenten amb el llenguatge.
Trets més destacables de la poesia a partir dels anys 70
- El trencament amb el realisme. L’actitud de l’autor és més lírica.
- La manifestació del món cultural de l’escriptor a les seues obres a través de la intertextualitat, les referències a altres autors i el joc de la literatura dins la literatura.
- La transgressió moral i ideològica.
- La incorporació de la cultura moderna.
- El retorn a l’estètica simbolista i formalista, amb un llenguatge molt elaborat, ric en imatges i de difícil interpretació.
- El retorn a l’existencialisme. El desencant produït per la crisi de les ideologies i l’actitud de revolta envers l’educació aboquen els autors a una posició escèptica.
La poesia a partir dels anys 80 i 90 presenta un cert continuisme, però n’accentua l’experimentalisme. La tendència a l’intimisme i l’actitud meditativa també continua.
Repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època
L’obra literària de Joan Fuster es forma a partir de l’assaig. Com a assagista és una figura important del segle XX. La seua obra assagística és amplíssima i de temàtica molt diversa.
- Sobre la literatura. Tracta els temes relacionats amb la història de la literatura des de la seua posició de lector intel·ligent.
- De caràcter cívic i social. Són els assajos més polèmics i influents.
- De caràcter humanístic. Fuster reflexiona sobre l’èsser humà i la realitat que l’envolta.
Cal destacar l’habilitat per a la sentència i els microtextos que mostra.
El més característic de Fuster és el racionalisme escèptic. Analitza la moral a l’hora perquè el mateix lector puga formar-se una opinió sobre el tema tractat. L’obliga a veure qualsevol tema des de punts de vista diferents.
Fuster sol utilitzar les cometes quan vol remarcar la importància d’una paraula. Recorre a la moral convencional per remarcar la força dels seus arguments.
El seu estil és fresc, desenfadat, carregat de fórmules col·loquials que alternen amb expressions cultes.