Conceptes Fonamentals de la Comunicació i la Diversitat Lingüística
La Comunicació
El signe lingüístic és arbitrari perquè no hi ha una semblança entre significant i significat; és a dir, no hi ha una semblança entre els signes que formen la paraula cadira i la cadira com a objecte. És un acord que no es dóna per una relació natural, sinó per un pacte dels parlants d'una mateixa llengua.
Funcions del Llenguatge
- Funció referencial o informativa: Transmetre idees, referir-se a la realitat.
- Funció expressiva: Expressar emocions i sentiments.
- Funció conativa o apel·lativa: Voler cridar l'atenció del receptor per obtenir-ne una resposta.
- Funció fàtica: Comprovar l'eficàcia de la comunicació.
- Funció poètica: Crear bellesa amb les paraules.
- Funció metalingüística: Parlar sobre el llenguatge.
Llengua i Diversitat
- Llengua o codi lingüístic: Sistema organitzat de signes, perfectament estructurat, que permet als parlants d'una comunitat lingüística produir i interpretar missatges.
- Norma: Conjunt de regles fonètiques, morfològiques i lèxiques que organitzen el sistema de la llengua. La norma és la part arbitrària de la llengua, allò que inconscientemente tots els parlants d'una llengua tenen en comú i reconeixen com a propi. La normativització és el procés de dotar la llengua d'una regularització ortogràfica, gramatical i lèxica que té com a finalitat la construcció d'una varietat estàndard.
- La variació estàndard: Es caracteritza per ser normativa i supradialectal.
- Parla: Adaptació personal que cada parlant fa de la llengua. Per tant, en la mesura en què es concreta o materialitza alguna de les possibilitats que permet un sistema lingüístic, s'està fent el pas cap a la parla.
- Dialecte: Diferències entre parlants en l'ús de la llengua. Des del punt de vista lingüístic, totes les llengües estan constituïdes per dialectes geogràfics, socials o històrics; tots els parlants tenen una variació a l'hora de comunicar-se.
- Relació llengua-dialecte: Relació d'inclusió, ja que la llengua és el conjunt de les seves varietats. Tot dialecte és llengua i la llengua es manifesta en els seus dialectes.
- L'idiolecte: La peculiar realització del codi que fa cada parlant d'una llengua.
Variació Segons els Parlants
- Variació històrica (diacrònica).
- Variació geogràfica (diatòpica).
- Variació social o cultural (diastàtica).
Àmbit d'ús: Situacions comunicatives diverses.
Registre: Quan adequem la paraula a un àmbit d'ús concret, parlem de registres de la llengua. Tenim dos grans tipus de registres, el formal i el no formal. Dominar la llengua vol dir adaptar-se a cada àmbit d'ús i canviar fàcilment de registre.