Conceptos Fundamentales y Terminología de la Danza

Conceptos Clave en Danza

Col·locació Corporal

Alineació verticalitzada amb un mínim de tensió de tots els grups musculars (peus, genolls, cadera, glutis, costelles, espatlles i cap). El pes sempre ha d’estar ben repartit.

Cap d’Actor, Cos d’Atleta i Cor de Poeta

Per poder ser un bon ballarí necessites tenir un cap d’actor per a poder escenificar l’escena que estàs representant, el paper que es balla; cos d’atleta per a poder realitzar tots els moviments i tenir la força necessària, i cor de poeta per poder expressar tots els sentiments.

Aïllament, Dissociació i Mobilització de Segments

Aïllament es refereix a moure alguna part del cos deixant la resta quiet. Mobilitzar es refereix a moure cames, braços, etc. Dissociar vol dir aïllar i mobilitzar.

Triple Dibuix

Combinació de rotació, inclinació lateral i flexió o extensió de qualsevol segment del cos.

L'Art i el Món de l'Esport

Què usa l’art del món de l’esport?

• Tendencia a la Reglamentación, a los códigos de puntuación.
• A determinados niveles y en cualquier tipo de danza la parte energética (bailes de salón, Esbarts dansaires).
• Preparación física (resistencia, flexibilidad…).
• El deporte puede ser un tema de referencia (Sport-danse – Hivernales d’Avignon).
• Tendencia a la deportivización, a la competición (baile deportivo de competición, sardanas).

Conceptes Específics

Balls de Saló

Modalitats

• Estàndards: vals anglès, vals vienès, tango europeu.
• Llatins: rumba, txa txa txa, samba, jive.

Dinamorritme

Correspon a les diferents qualitats del moviment encarregades de dinamitzar l'acció.

Cronèmica

Estudio de la significación de la duración de los gestos.

Proxèmica

Estudia el significado de las distancias en las relaciones y establece 4 niveles espaciales.

Flexibilitat Creativa

Capacidad de producir un gran número de respuestas motrices, pertenecientes éstas a categorías establecidas y distintas.

Dansa Contemporània

La danza contemporánea es una forma de expresión corporal originada por la transposición que hace el bailarín, mediante una formulación personal, de un hecho, una idea, una sensación o un sentimiento. Sus características técnicas lo diferencian de la danza clásica en su afán de ruptura con ella:

• Trabajo de la relación "contracción/relajación" contra el hieratismo clásico.
• Utilizando posiciones de pie "en paralelo".
• Utiliza el pie de forma libre, en muchas ocasiones descalzo.
• Búsqueda de la creatividad de la investigación personal del bailarín.