El context històric i social del segle XV: crisi, humanisme i literatura catalana
El context històric i social en el segle XV
El segle XV és un segle de canvis i contrastos arreu d'Europa. La crisi del feudalisme i la pèrdua de poder de l'Església anuncien la fi de l'Edat Mitjana i l'arribada de l'humanisme italià, que conduirà al Renaixement.
Així, la pèrdua de Constantinoble l'any 1453 ha sigut una fita històrica considerada com a inici de l'Edat Moderna. Les relacions amb Itàlia permeten el contacte amb l'humanisme.
A la Corona d'Aragó, la mort sense descendència del rei Martí l'Humà, el 1410, va ocasionar un conflicte successori a la corona que es va resoldre dos anys després en el Compromís de Casp a favor de Ferran d'Antequera. Aquest fet va provocar la castellanització de la cort i de la noblesa, i l'inici de l'aproximació política a Castella, sobretot a partir de la unió d'Aragó i Castella amb el matrimoni de Ferran II i Isabel I el 1469.
D'altra banda, l'hegemonia que mantenia Catalunya des del segle XII va decaure a causa d'una greu crisi econòmica i social, una situació que contrasta amb l'esplendor que va viure la ciutat de València, aleshores centre econòmic i cultural, amb un augment important de la població i amb la construcció dels grans monuments del gòtic civil i religiós.
Quant a la consolidació de l'estàndard literari, cal destacar el paper de la Cancelleria Reial, ja que la documentació administrativa i legal va tenir una gran influència en els usos lingüístics més generalitzats. Així mateix, la tasca literària dels escriptors va enriquir i envigorir la llengua.
D'altra banda, la maduresa a què havia arribat la llengua va afavorir la reflexió sobre aquesta i l'aparició d'una consciència de correcció lingüística. Així, el valencià Joan Esteve va publicar el Liber Elegantiarum. Altrament, Bernat Fenollar havia escrit les Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols, que defensava el model de llengua de les ciutats i rebutjava els arcaismes, els vulgarismes i els localismes. I Jaume Gassull li va respondre satíricament amb la Brama dels llauradors de l'Horta de València contra lo venerable mossén Fenollar.
Pel que fa al nom de la llengua, durant el segle XV va rebre dos noms més: llengua valenciana i llengua mallorquina.
Jordi de Sant Jordi
Va néixer a València a la fi del segle XIV i va morir el 1425. Va ser un poeta cortesà que va participar en les campanyes militars d'Alfons el Magnànim a Sardenya, Còrsega i Nàpols. De l'obra es conserven 18 poemes, sobretot de tema amorós, amb una actitud lírica sincera, verosímil i humana, que mostra l'evolució de la poesia cortesana trobadoresca i una aproximació a l'humanisme a través del Cançoner de Petrarca.
Tot i això, la influència de l'amor cortés perdura en els temes, la versificació i els provençalismes lingüístics. Un altre poema conegut és Presoner, on explica els sentiments sobre la captivitat que va patir a Nàpols el 1423.