Context sociopolític i cultura en català durant la postguerra i el franquisme (1939-1970)
1. Context sociopolític de la postguerra
Durant la Segona República espanyola, la Constitució proclamava Espanya com una república federal.
La cultura sota el franquisme
Després de tres anys de guerra civil, la llarga dictadura feixista del general Franco va suposar la prohibició de la llengua i dels drets civils, l'exili de gran part dels intel·lectuals i la censura.
Per a l'absolutisme franquista, l'ús públic de les llengües diferents del castellà posava en perill la unitat de l'Estat; per tant, la dictadura les va prohibir i les va reduir a les relacions familiars i privades.
L'escolarització en castellà va aconseguir un ús creixent d'aquesta llengua en els àmbits informals. El castellà guanyava nous parlants mentre la nostra en perdia i es convertia en innecessària.
La persecució lingüística es va traduir en multes i sancions per usar el català públicament i en la prohibició d'editar obres en català.
A la nostra comunitat, el valencià fou reduït als usos col·loquials i a la cultura folklòrica.
2. Context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70. La producció narrativa de l'època
La nostra llengua deixava de ser oficial, desapareixia del panorama públic i tornava a la clandestinitat.
En els anys 50 apareix la novel·la més complexa i colpidora d'aquest període, Incerta Glòria de Joan Sales, que patí la censura i on es narra la guerra des del punt de vista dels vençuts. L'obra va estar guardonada amb el Premi Joanot Martorell.
Durant els anys 60 i 70, amb la dictadura ja consolidada, apareixen els grans narradors amb obres de denúncia social. Cal destacar la temàtica rural (Enric Valor), la fantàstica (Manuel de Pedrolo) i la literatura des de l'exili (Mercè Rodoreda i Pere Calders).
Cronologia
Postguerra (1939-1956), dues etapes:
- 1939-1946: època de màxima repressió, amb execucions, prohibicions, exili de polítics, intel·lectuals i artistes, i desaparició de la vida pública de tots aquells que tenien alguna relació amb la defensa de la llengua. Aquesta situació va portar a la resistència cultural, amb reunions clandestines a cases particulars i l'edició d'obres de magatzem, prèvia subscripció dels lectors interessats.
- 1946-1956: amb el final de la Segona Guerra Mundial i la derrota de les forces de l'eix (Alemanya, Itàlia i Japó), la repressió franquista s'alleugereix. Tornen les representacions teatrals en català, encara que es prohibeix la traducció d'obres estrangeres, i es creen algunes editorials.
Els escriptors exiliats arreu d'Europa i Amèrica van crear una literatura dominada per l'enyorança del país. Llocs com Mèxic i Xile, on hi havia autèntiques colònies d'exiliats que van crear revistes literàries, van editar obres en la nostra llengua i van celebrar els Jocs Florals.