Crónicas Medievales Catalanas: Jaume I, Bernat Desclot y Ramon Muntaner
El Llibre dels fets de Jaume I
És el primer text historiogràfic escrit en català; és també l'única autobiografia d'un rei que s'ha conservat de l'Edat Mitjana europea.
En el seu llibre es centra en ell mateix. Havia heretat un estat en profunda degradació. En la Crònica narra les dificultats dels inicis del seu regnat fins que va aconseguir imposar la seua autonomia. La crònica té el caràcter d'una crònica personal.
El Llibre dels fets és una obra única, ja que és la condició de ser una obra escrita, dictada, en primera persona per un rei. La franquesa i el to íntim dels personatges d'aquesta crònica no admeten dubtes sobre la intervenció personal del rei.
La Crònica de Bernat Desclot
La Crònica de Bernat Desclot està destinada a narrar les gestes de Pere el Gran, fill i successor de Jaume I. De tota manera, dedica capítols als regnats de Ramon Berenguer IV, d'Alfons II, de Pere el Catòlic i de Jaume I. La resta narra el regnat de Pere el Gran, sobretot pel relat de la intervenció a Sicília i de la invasió de Catalunya pels francesos.
Pere el Gran és el veritable protagonista de la Crònica i Desclot el presenta com un heroi cavalleresc. La Crònica es tanca amb la mort del rei l'any 1285.
A diferència dels altres tres cronistes, Desclot no és protagonista de la història. Les fonts d'informació són els documents oficials i la mateixa experiència de l'autor.
A mesura que la narració s'acosta als esdeveniments contemporanis de l'autor, el component èpic pren més protagonisme i perd una mica d'objectivitat. No debades, l'autor és incapaç de restar-ne al marge.
La crònica de Ramon Muntaner
L'any 1325, Ramon Muntaner va començar a escriure la seua crònica. Aquesta crònica comprén des dels temps de Jaume I fins a la coronació d'Alfons III el Benigne.
En la Crònica de Muntaner hi ha una relació estreta entre els fets històrics i els que l'autor va viure personalment. La certesa del relat la certifica, perquè ell era allí, en el moment en què es van produir els fets.
La Crònica conta la seua vida plena d'aventures i avui es llegeix com una novel·la. Muntaner va voler deixar constància dels seus mèrits servint els reis de la Corona d'Aragó. I hi va fer una exaltació dels reis, dient que són escollits i protegits per Déu. I lligat al providencialisme apareix el nacionalisme. La terra i la llengua són les referències bàsiques, i Muntaner ho recorda a cada pas.
La Crònica de Muntaner va ser escrita per a ser escoltada. Característiques: les preguntes dirigides al públic, com l'expressió repetida «què us diré?», els refranys, els girs populars, el to sempre entusiasta.