Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders: contes, realisme màgic i context de l'exili

Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders

El principi de la saviesa

Biografia

Pere Calders va néixer a Barcelona l'any 1912. És especialment conegut per la seva faceta de contista, tot i que també va escriure novel·les, articles periodístics i va desenvolupar una carrera com a dibuixant. Va esdevenir realment popular l'any 1978 gràcies a l'estrena d'Antaviana, obra de teatre de Dagoll Dagom basada en els seus textos. Els seus llibres han estat traduïts a quinze llengües diferents i el 1992 la UAB l'investí Doctor honoris causa.

Afiliat al PSUC, en esclatar la Guerra Civil es va allistar com a voluntari a l'exèrcit republicà. El febrer de 1939 es va exiliar a França, on va anar a parar a un camp de concentració. Va aconseguir escapar i, després de passar un temps a Roissy-en-Brie, on coincidí amb molts intel·lectuals catalans de l'època, com ara Mercè Rodoreda, Armand Obiols, Francesc Trabal o Xavier Benguerel, va marxar a Mèxic, on va viure durant 23 anys. Al país centreamericà va treballar com a fotògraf, grafista i dibuixant tècnic, i va col·laborar amb diverses publicacions catalanes en l'exili.

Va tornar a Catalunya l'any 1962 (rollo que quan un fill ha passat més de 15 anys a l'exili bla bla bla), desenvolupant una intensa activitat literària i periodística que augmentaria amb la mort de Franco i que no s'aturaria fins a la mort del mateix Calders, que es produí l'any 1994.

Gènere i estil

Pere Calders és conegut sobretot pels seus contes, que han estat descrits com a humorístics, irònics, fantasiosos i absurds, i han estat emmarcats dins del realisme màgic, moviment del segle XX que consisteix a introduir elements sobrenaturals en narracions de caire realista de manera que quedin incorporats a la quotidianitat dels personatges. En aquest sentit, Calders s'ha comparat amb autors com Gabriel García Márquez o Julio Cortázar, i es considera que entre les seves influències es troba el grup de Sabadell (de qui hauria heretat l'ironia i la crítica a la burgesia), Josep Carner, H. G. Wells i Jules Verne (especialment en els seus primers relats), Massimo Bontempelli, Edgar Allan Poe, Franz Kafka i Luigi Pirandello. Pel que fa a la influència de Calders, que va llegar tots els seus escrits, papers i documents a la UAB, en altres autors se'n parla en el cas de Quim Monzó i Jesús Moncada.

Cròniques de la veritat oculta

Cròniques de la veritat oculta és un recull de contes de Pere Calders. L'any 1954 va guanyar el premi Víctor Català, tot i que no es va publicar fins al 1955 (a l'Editorial Selecta). Consta de 31 relats organitzats en tres parts:

• La imprevista certesa
• Ver, però inexplicable
• L'escenari desconcertant

Es tracta del tercer llibre de narracions de l'autor i, possiblement, sigui una de les seves obres més conegudes. Suposa un moment clau en la narrativa de Calders: la seva descoberta per al públic de la postguerra. En aquest recull destaquen trets característics de la producció de Calders, un estil fàcilment identificable. Els ingredients bàsics són l'humor i la fantasia. L'humor és més o menys ambigu, sorneguer però tendre. La fantasia crea situacions impossibles, incorpora elements sobrenaturals a la quotidianitat i situa les històries en un temps i un espai abstractes, imprecisos i irreconeixibles.