Cubisme, futurisme, dadaisme i avantguardisme català: moviments artístics del segle XX
Les avantguardes artístiques del segle XX
El cubisme:
és un moviment artístic que té com a màxim representant Pablo Picasso. A les obres cubistes, els objectes es desmunten, s'analitzen i es reconstrueixen en una forma abstracta; en lloc de representar els objectes des d'un punt de vista, l'artista els pinta des d'una multitud de perspectives per tal de situar-los en un context més ampli. En literatura, el cubisme incideix en el desig de molts autors de presentar les coses des de diverses perspectives i d'analitzar-les amb més profunditat.
El futurisme:
proclama el rebuig frontal del passat, de la tradició, i defensa un nou art modern, dominat per la màquina, la velocitat i el progrés. Guillaume Apollinaire va ser el mestre del cal·ligrama, una creació poètica visual que recorre a la disposició de les paraules, la tipografia o la cal·ligrafia per tal de representar el contingut, dibuixant o formant personatges, animals, paisatges o qualsevol objecte imaginable.
El dadaisme:
és un moviment artístic i literari del segon i tercer decennis del segle XX que es caracteritza per la revolta contra la concepció de la cultura de l'època. Al Primer manifest, signat per Tristan Tzara, els dadaistes critiquen la llengua jerarquitzada pel poder i les paraules convertides en mercaderia.
El primer avantguardisme català
El primer avantguardisme català es va desenvolupar simultàniament a la resta d'Europa. L'aparició dels primers moviments d'avantguarda coincideix amb la crisi del Noucentisme i té lloc en una època especialment revolucionària de la història del país, provocada per la crisi de la fi de la guerra mundial.
El primer avantguardisme català va des de l'any 1915, data de la publicació del primer cal·ligrama en llengua catalana, fins al 1924, any de la mort de Salvat-Papasseit. En aquesta etapa destaquen:
- Joaquim Folguera (1893-1919)
- Josep M. Junoy (1887-1955)
- Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)
Joan Salvat-Papasseit:
és un poeta d'extracció humil, de formació autodidàctica i simpatitzant dels corrents socialistes i anarquistes. Va morir de tuberculosi als trenta anys. Va difondre els postulats estètics d'aquest moviment per mitjà de revistes que va fundar. A Poemes en ondes hertzianes (1917) i L'irradiador del port i les gavines (1921) mostra la seva fascinació pel cal·ligrama. La gesta dels estels i El poema de la rosa als llavis.