La decadència de la cultura catalana (segles XVI-XVIII): context europeu, causes i el despertar de la Renaixença i el Romanticisme

Segles XVI, XVII i XVIII (la decadència)

Durant aquests segles no es va conrear gaire la lite culta (decadència), venint de l'esplendor de la lite medieval, i per alguna raó això es trenca. En aquest període tenim el Barroc, el Renaixement i la Il·lustració, que tots tres són a nivell internacional, però aquí a Catalunya en tenim molt poc.

Panorama general

La lite catalana va patir un greu retrocés des del segle XVI fins a principis del segle XVIII. Parlem d'aquest retrocés quan es va produir una devallada general tant en la qualitat com en la quantitat de les obres cultes. Això va portar, durant molt de temps, que aquests tres segles se n'anomenessin decadència. Són moltes les circumstàncies polítiques, socials i econòmiques que van conduir la Corona catalanoaragonesa a perdre progressivament la seva consciència nacional i lingüística al llarg d'aquests tres segles.

Europa

Durant aquests tres segles, a Europa s'estableix l'Edat Moderna, caracteritzada per:

• Ser l'època de la gestació dels grans estats moderns (es creen les potències).
• La seva descoberta d'Amèrica.
• La consolidació de determinades llengües nacionals europees, que es van expandir dins i fora d'Europa i que van assolir un gran prestigi alhora que es codificaven.
• El sorgiment de la impremta, que fa que el llibre s'abarateixi i pugui arribar al poble.
• Les guerres de religió, que acaben dividint Europa entre reformistes i catòlics.

Corona catalanoaragonesa

Fets capdals que provoquen el declivi de la cultura catalana:

• El 1474, Ferran II es casa amb Isabel de Castella. Arran d'aquesta unió, la cort reial es trasllada a Castella, cosa que comporta la castellanització de l'alta noblesa i la desaparició de la cancelleria reial.
• Arran del descobriment d'Amèrica, el comerç es desplaça cap a l'Atlàntic, del qual quedaren exclosos els ciutadans de la Corona d'Aragó.
• El 1659 trobem el Tractat dels Pirineus, un acord firmat entre Felip IV de Castella i Lluís XIV de França, i amb aquest tractat es perd la Catalunya Nord.

Des del punt de vista literari

La lite es va sotmetre a les lleis del mercat, és a dir, comença a adequar-se als gustos del públic lector. La poesia no oferia possibilitats de benefici i la novel·la viu l'impuls definitiu i esdevé el gènere per excel·lència. Alguns autors, conscients del poder que els atorgava la lite, esdevingueren per primera vegada autors compromesos que intentaven canviar la societat a través de la seva obra.

Realisme

A la segona meitat del segle XIX, quan el Romanticisme entrà en crisi, aparegué el Realisme. Aquest moviment artístic i literari partí de la concepció de l'art com a representació fidel de la natura, com a còpia de la realitat. En literatura, el realisme coincidí amb el plantejament intel·lectual general de l'època, caracteritzat pel desig de coneixement científic. Contràriament al Romanticisme, considerava que la raó era l'únic instrument vàlid per a captar la realitat, i allò que volia reflectir ja no era l'interior individual d'un ésser humà, sinó la societat contemporània.

La novel·la realista pretenia mostrar els grans processos de la societat de l'època, sobretot la revolució industrial i el triomf de la burgesia. Els escriptors realistes volien aconseguir descripcions objectives i detallades amb l'ajuda d'un llenguatge que s'emmotllés a la cara de cada personatge. L'escriptor realista creia que s'havia de reflectir tota la realitat, tant si era bona com dolenta, bonica o lletja.

La Renaixença

Entesa com un moviment lent i progressiu de recuperació de la cultura catalana, no es comença a insinuar fins als anys trenta, però no es consolidà fins a mitjan segle XIX gràcies a la difusió que se'n va fer a través de la premsa i de la celebració dels Jocs Florals a partir de l'any 1859.

Tradicionalment, s'ha considerat que la Renaixença s'inicia l'any 1833, amb la publicació del poema La patria de Bonaventura Carles Aribau a la revista El Vapor, en el qual es feia explícita per primera vegada la identificació entre llengua i pàtria que encara perviu avui en la societat catalana. Però no és fins a l'aparició del pròleg de Joaquim Rubió i Ors que trobem concretats els objectius que la Renaixença acaba materialitzant entre el 1860 i el 1890. La Renaixença es dona per acabada amb l'arribada del Modernisme.

L'estètica de la Renaixença

Durant el moviment de la Renaixença, l'estètica predominant fou la romàntica, amb la qual es va formar i que no va abandonar mai fins a enllaçar amb el Modernisme.

Romanticisme

Va aparèixer a Alemanya i a Gran Bretanya al voltant de l'any 1770 i posteriorment es propagà a França. Cap al 1820 ja s'havia estès per tot Europa. Amb el Romanticisme, l'art es centrà en la introspecció, en la confessió subjectiva i en la història personal. Es descobrí el jo com a motor literari i, basant-se en la inspiració, l'espontaneïtat i la sinceritat, l'artista volia commoure i comunicar-se directament amb la subjectivitat de l'altre.

El Romanticisme fou l'època de la imaginació i de l'irracionalisme. Els romàntics s'interessaven per àmbits del coneixement humà fins aleshores considerats marginals: la fantasia, el somni... L'artista romàntic es veia a si mateix com un ésser superiorment dotat, capaç d'oferir els secrets de la natura als altres homes. El poeta tenia una gran responsabilitat perquè posseïa la clau dels misteris ocults i del cor de la vida mateixa; no era un simple embellidor de la vida, sinó l'home que havia de dotar-la de significat.

El romàntic tenia, també, una intensa relació amb la natura, que es convertí en un correlat de l'ànima de l'autor i fou elevada a la categoria de símbol. L'artista projectà el seu estat interior en la natura i sentí atracció per tot allò oposat a la llum i la raó, i tot el que simbolitzés l'obscur i l'irracional.

Pel que fa a la literatura, el Romanticisme literari s'interessa per temes absoluts, com ara l'infinit, la immensitat, el cosmos i tot allò que depassava la ment humana. Un altre centre d'interès era la realitat interior, l'exploració del jo, que sovint pren la forma d'heroi incomprès, rebutjat, malalt, desafortunat i dimoniac. La natura i el paisatge, elevats a la categoria de símbol, atreien igualment l'atenció de l'escriptor romàntic, així com la recreació d'ambients exòtics i l'exaltació de l'Edat Mitjana o d'èpoques fantàstiques i llegendàries.