La Decadència en la Literatura Catalana: Renaixement, Barroc i Tradició Popular
1. Marc Històric i Cultural
Amb el matrimoni de Ferran d'Aragó amb Isabel I de Castella (unió de Castella i la Corona d’Aragó), s’inicia el període conegut com la Decadència. En aquest context comença el retrocés del català en favor del castellà, llengua que s’instal·la progressivament en l’Administració, la universitat i la predicació. Sota el regnat de Carles I (1515-1556), la cort es desplaça definitivament cap a Castella i la noblesa comença a adoptar la llengua castellana.
Al llarg dels segles XVI i XVII s’esdevenen fets històrics de gran transcendència, tals com el Concili de Trento (1545-1563) o l’expulsió dels moriscos (1609). L’Edat Moderna (segles XVI-XVIII) engloba tres etapes culturals principals: el Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme.
A causa del Corpus de Sang i la Guerra dels Segadors, la Corona d’Aragó pateix una notable pèrdua de sobirania i poder econòmic. A més, arran de la mort de Carles II (1700), esclata la Guerra de Successió, la qual culmina amb la victòria de Felip V de Borbó i la implantació d'una monarquia despòtica i centralitzada.
2. Procés d'Evolució Lingüística i Normativització
En el nostre àmbit lingüístic s’accentua la diversificació dialectal amb trets ben diferenciats segons el territori:
- A les Illes Balears: la llengua es manté en gran part ancorada en l’estadi medieval.
- En el valencià central: es consolida el fenomen de l’apitxament i la pèrdua dels demostratius reforçats.
- A Catalunya: s’afermen la neutralització de les vocals àtones i l’emmudiment de la -r final.
3. El Renaixement (Segle XVI)
L’origen del Renaixement se situa a Itàlia, on el referent literari més important és Petrarca. El pensament renaixentista es basteix sobre tres puntals bàsics: l’antropocentrisme, la natura com a escenari de l’art i la cultura, i la recuperació del classicisme grecollatí com a referent ideològic i cultural.
La Poesia
Es caracteritza per un procés de recerca formal i diversificació d'influència italiana i castellana. Destaquen autors com Pere Serafí (centrat en la descripció de la naturalesa, els avatars de l’amor i la reflexió moral) i Joan de Timoneda, autor de Flor d’enamorats, una de les obres poètiques més rellevants fins al segle XVIII.
El Teatre i la Prosa
En l'àmbit teatral sobresurt la figura de Joan Ferrandis d’Heredia, autor plurilingüe que va escriure en italià, llatí, castellà i valencià (destacant la seua obra La vesita). La prosa renaixentista experimenta igualment nous formats i gèneres.
4. El Barroc (Segle XVII)
El Barroc és el moviment artístic i cultural que defineix el segle XVII, marcat per l'estil recarregat, el desengany i les tensions de l'època.
La Poesia
Esdevé el gènere per excel·lència del Barroc; sovint es divulga mitjançant còpies manuscrites i reflecteix tòpics lligats a la inestabilitat social i la crisi espiritual.
El Teatre
La figura clau és Francesc Fontanella, autor de peces dramàtiques destacades com Lo desengany.
La Prosa
El gènere més remarcable d'aquest període té un caràcter privat: el dietari personal, el qual ofereix un testimoni de primer ordre sobre la societat de l’època. Entre els més importants hi trobem l'obra de Jeroni Pujades i l'Autobiografia de Bernat Català de Valleriola.
5. La Literatura Popular (Segles XVI-XVIII)
La literatura popular és majoritàriament d’autoria anònima i es transmet per via oral. Tot i beure de la literatura culta, sol fer servir la sàtira per a ridiculitzar personatges o institucions de prestigi, i sovint s'acompanya de música, danses o representacions escèniques.
La Lírica Popular
En la lírica predomina el vers curt (amb especial presència de l’heptasíl·lab) i la difusió purament oral, abraçant tant temàtiques religioses com profanes.
El Teatre Popular i Religiós
En el teatre assoleixen una importància primordial les representacions religioses com a instrument de divulgació pedagògica i moralitzadora:
- Cicle marià: l’obra més rellevant és el Misteri d’Elx, representat a la basílica de Santa Maria.
- Cicle de Nadal: a més de la Nativitat de Jesús, compta amb l'emblemàtic Cant de la Sibil·la.
- Cicle de Pasqua: centrat en la passió, mort i resurrecció de Crist, amb testimonis documentats des del 1481.
- Teatre hagiogràfic: obres dedicades a la vida dels sants que s’integraven en les escenificacions i comparses de la processó del Corpus.