Decadència de la literatura catalana (ss. XVI-XVIII): Renaixement, Barroc i Neoclassicisme

DECADÈNCIA (SS. XVI, XVII, XVIII)

1. Definició

És el període de la nostra literatura que abasta els segles XVI, XVII i XVIII. Aquesta època es caracteritza per la **disminució de la utilització de la nostra llengua com a llengua culta** i per una **reducció de la qualitat i l'originalitat en la literatura**.

2. Segle XVI: Humanisme

Corrent de pensament basat en el coneixement del món clàssic (ss. XV i XVI) on l'**home és el centre de l'univers** (antropocentrisme).

CAUSES POLÍTIQUES I SOCIOCULTURALS

• El rei Martí l'Humà mor sense successor.
• Compromís de Casp: es nomena rei a Ferran d'Antequera (Ferran I d'Aragó) el 1412.
• El matrimoni de Ferran i Isabel de Castella consolida la **centralització dels poders a Castella**, que es reafirmà amb els regnats de Carles V (1517-1556) i Felip II (1556-1598).
• Aragó perd tot el poder, que passa a Castella. Els territoris de l'antiga corona arriben a ser una mena de províncies i virregnats (governats per un rei).
• La pèrdua política crea una situació violenta entre les classes populars i la noblesa: les Germanies (1516-1522).
• Es provoca una situació de **diglòssia**: la literatura culta s'escriu en castellà, la llengua del prestigi, mentre que la nostra llengua queda relegada a l'àmbit popular.
• A inicis del s. XVIII mor sense descendència Carles II: **Guerra de Successió** entre Carles d'Habsburg i Felip d'Anjou. Felip V guanya.
• Felip V promulga els **Decrets de Nova Planta**: abolició de les nostres institucions i prohibició d'utilitzar la nostra llengua, que fins aleshores era l'oficial.

1. RENAIXEMENT (HUMANISME)

Teatre

Autors que es mouen amb la **concepció del món pròpia del Renaixement** i la influència de les cultures clàssiques, amb noves tècniques. Les obres reflecteixen els comportaments de la noblesa valenciana de l'època. Estan escrites en castellà o són bilingües.

• La Vestia (1524), de Joan Ferrandis d'Heredia.
• El Cortesano (1561), de Lluís de Milà.

Prosa

• Es va conrear un gènere renaixentista: els **col·loquis i diàlegs** entre personatges. Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557), de Cristòfor Despuig.
• **Cròniques**: expliquen la història des del punt de vista de l'autor. Primera part de la història de València (1538), de Pere Antoni Beuter.

Poesia

Hi hauria tot tipus de composició (obres clàssiques i populars). Temàtica amorosa, històrica i clàssica, amb un estil popular cada vegada més present. Destaca la utilització de la **mètrica clàssica** en obres amoroses i s'introdueix el **sonet**.

• Jaume Gassull (col·loquial): La Brama dels llauradors de l'horta de València (1490).
• Pere Serafí (culte): Dos llibres de poesia vulgar (1565).

3. S. XVII: BARROC

Es va desenvolupar una **nova concepció pessimista del món**. És el moviment cultural que respon a un període de crisi política, econòmica i social viscut al segle XVII. Període dels regnats de Felip III (1598-1621), Felip IV (1621-1665) i Carles II (1665-1700).

Societat i economia

• Guerres: pèrdua de prestigi i derrota.
• Problemes econòmics: retrocés de l'agricultura.
• Enfrontament al poder.
• Expulsió de moriscos.
• Bandolerisme.
• Reducció d'autonomia.

Ideologia

S'accentua el **sentiment d'impotència, pessimisme i desengany**. La vida és fugaç i efímera. L'anhel vital de l'home del Barroc el porta a exaltar la vida i les emocions i a presentar-se negativament. Hi ha contrastos en els textos literaris i les obres artístiques.

Tensions religioses i espirituals per la **Contrareforma**: moviment organitzat per l'Església catòlica després del Concili de Trento (1545-1563) com a reacció contra les doctrines protestants i a favor del purisme de la fe.

Cultura i literatura

Moment d'esplendor artística. Apareix una **literatura castellana de gran prestigi**. Temes: el desengany, l'amor, el somni, la mort. Estil artificiós i recarregat, que intensifica els elements renaixentistes.

Els nostres autors limiten els temes i les formes dels models castellans, amb influència en el vocabulari i la sintaxi. Hi ha una **pèrdua de prestigi de la nostra llengua i cultura** i un debilitament de la llengua com a llengua de prestigi.

Continua conreant-se la poesia i el teatre satíric, i comencen a produir-se els **dietaris** (gènere historiogràfic que dóna les notícies per dies, amb una extensió i una freqüència majors que els annals i els cronicons).

Poesia (s. XVII)

Els poetes imiten Garcilaso de la Vega, Góngora, Quevedo i Calderón de la Barca, i en adopten el cultisme.

• Model cultista (Góngora): recrea la mitologia clàssica, busca la bellesa mitjançant la paraula i utilitza recursos com l'hipèrbaton i l'antítesi.
  • Francesc Fontanella: la seua producció literària incorpora les tècniques pròpies d'aquest model castellà, amb un recurs lingüístic forçat i molt castellanitzat. Obra: Giletes.
• Model conceptista (Quevedo): importància a la densitat dels conceptes.
  • Francesc Vicenç Garcia (1578-1623), rector de Vallfogona. Poesia elegant, plena d'ironia i burla. Obra: L'harmonia del Parnàs.

Teatre

Conjunt d'obres i autors amb tendències satíriques i burlesques, castellanitzades.

• Francesc Mulet: Els amors de Melisenda; La infanta Tallina i el rei Matevot.
• To festiu i satíric, amb temes barrocs: l'honor, l'amor, etc.

Prosa

**Producció de dietaris**: gènere historiogràfic que conté una relació de notícies referides a un període de temps que comprèn la vida de l'escriptor. Els temes són molt diversos. El seu valor fonamental es troba en la quantitat d'informació que aporta sobre un moment determinat de la història. Davant d'una producció poètica i teatral expressada cada vegada més en castellà, **els dietaris es van escriure en la nostra llengua**.

• Jeroni Pujades (1568-1635): Crònica universal del Principat de Catalunya.
• Pere Joan Porcar (1560-1629): Coses evengudes en la ciutat e regne de València.

SEGLE XVIII: NEOCLASSICISME

La Il·lustració

Llengua i literatura marcades per la **Guerra de Successió**, que va donar peu als **Decrets de Nova Planta** i a la castellanització imposada per Felip V. Els intel·lectuals s'interessen més per les ciències en general. El mètode científic adopta descobriments tècnics que signifiquen un progrés per la humanitat.

Es desenvolupa la **Il·lustració**, que considera que la humanitat podria aconseguir la felicitat mitjançant la raó i el coneixement científic. La Il·lustració i la seua concepció racionalista de la vida desenvolupen un esperit crític. És la tendència estètica que reflecteix els principis de la recuperació del classicisme, que havia triomfat davant del Renaixement italià.

Literatura del s. XVIII

El centralisme i les disposicions de la nova Corona, les tendències de la Il·lustració i l'afany científic dels il·lustrats van condicionar la nostra literatura:

• L'activitat literària va tenir impediments legals.
• Els intel·lectuals se sentiren atrets per Madrid.
• Retrocés en la quantitat i la qualitat dels intel·lectuals.
• Forta influència francesa en qualsevol activitat cultural.
• Adquirí un gran impuls, que culminà amb un gran moviment crític i racionalista: **les enciclopèdies**.