Dialectologia Catalana: Blocs, Isoglosses i Morfologia Lingüística
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
español con un tamaño de 3,06 KB
Concepte de Dialecte i Isoglosses
Un dialecte és cadascuna de les varietats geogràfiques que es poden percebre en una llengua. Aquests dialectes són realitzacions col·lectives i sistemàtiques de la llengua en un territori determinat. Qualsevol llengua és la suma de tots els dialectes que la formen.
Les isoglosses són les línies imaginàries traçades sobre un mapa que indiquen l'abast geogràfic d'un fenomen lingüístic. Com més isoglosses conflueixen en un punt, més marcat és un dialecte respecte d'un altre.
L'Origen de la Nostra Llengua
El català despunta com a llengua independent de la resta de les llengües romàniques. Ho va fer distingint a dins seu unes peculiaritats fonètiques i morfològiques que ens permeten parlar de dos grans blocs dialectals de naixença (dialectes constitutius): l'occidental i l'oriental.
Quan es van annexionar amb la Corona d'Aragó al llarg de les conquestes medievals, es comportaren una repoblació amb catalans (dialectes consecutius):
- El bloc occidental s'estengué cap al sud: el Regne de València, la Franja de Ponent i les Terres de l'Ebre.
Principals Dialectes de la Llengua
A part del rossellonès i l'alguerès, la nostra llengua presenta, a l'estat espanyol, 4 dialectes ben definits: dos se situen dins del bloc occidental i altres dos en l'oriental. Presenten característiques generals del bloc a què pertanyen i unes altres de pròpies que el singularitzen.
Bloc Occidental
- El nord-occidental: Els parlants reconeixen l'ús generalitzat de l'article masculí lo o per la desinència -e de la tercera persona.
- El valencià: Destaca per la desinència -e del present, la desinència amb r de l'imperfet de subjuntiu, la generalització dels possessius femenins amb u, la combinació pronominal CI+CD i la pronunciació de la r al final.
Bloc Oriental
- El català central: Es pronuncia u la desinència o del present d'indicatiu, presenta les formes d'imperfet de subjuntiu en -és- i combina els pronoms febles CI+CD amb hi.
- El balear: Utilitza col·loquialment un article anomenat salat, s'hi remarquen les desinències -Ø, -am, -au del present d'indicatiu o la forma d'imperfet de subjuntiu.
La Morfologia i les Categories Gramaticals
La morfologia és la disciplina lingüística que estudia la seua organització interna segons els elements que les integren: els monemes. Aquests determinon les categories gramaticals; cadascuna té una categoria morfològica i està marcada per morfemes. La forma de les paraules també en determina la funció del sintagma.