Diccionari per a ociosos de Joan Fuster: context històric, assaig i trajectòria de l'autor

En quin context històric i cultural se situa l'escriptura de l'obra?

Joan Fuster publicà Diccionari per a ociosos el 1964. En aquesta època, el règim franquista comença a relaxar la censura literària; això permet crear una mínima infraestructura editorial que s'amplia durant els anys 60 i 70. D'altra banda, Diccionari per a ociosos es publica després de dues obres que havien suscitat molta polèmica: El País Valenciano (1962) i Nosaltres els valencians (1962). Fuster ja era, malgrat l'edat, un dels principals assagistes de la literatura catalana.

Situa aquesta obra en la trajectòria de l'autor (etapes, blocs) i digues algunes característiques de l'etapa o bloc (o diferències respecte a altres etapes o blocs).

L'obra de Fuster es divideix en tres blocs:

• Assaig deliberatiu: Diccionari per a ociosos s'inclou en aquest bloc. És influenciat per Montaigne i caracteritzat per la ironia i l'escepticisme. Importa més el debat entre l'autor i el lector que la conclusió. Fuster representa l'intel·lectual que orienta l'opinió de la societat.
• Assaig divulgatiu: amb escrits sociopolítics com Nosaltres els valencians.
• Anàlisi literària.

3. Quines característiques presenta l'assaig en el context d'escriptura de l'obra?

L'assaig era un debat intel·lectual, plantejat com a divulgatiu (centrat en el tema tractat) o deliberatiu (segons la personalitat de l'autor). Els primers assajos en català foren religiosos i històrics.

Als anys 60 decreix la censura i es publiquen obres assagístiques culturals i nacionals (Nosaltres els valencians) i, a poc a poc, assajos deliberatius, amb la personalitat de l'autor com a característica principal.

4. Quins altres autors destaquen en el context d'escriptura de l'obra dins de l'assaig?

L'obra assagística fusteriana representa un punt d'inflexió per a l'assaig en la literatura catalana. Destaquen:

• Agustí Calvet, «Gaziel», amb Tots els camins duen a Roma.
• Josep Pla (Homenots), que s'interessa per la realitat quotidiana. El motiu últim dels seus escrits és l'anècdota, que implica la responsabilitat de l'escriptor: fer front a l'element destructiu del temps.
• Montserrat Roig: la veu femenina destaca en la premsa amb un discurs feminista.

5. Com evoluciona l'assaig amb posterioritat al context d'escriptura de l'obra? Quines característiques presenta?

L'obra va ser publicada l'any 1964, quan predominava l'assaig divulgatiu. En la democràcia (Crítica de la nació pura, 1984) perviuen propostes assagístiques polítiques, i l'assaig deliberatiu guanya importància (Mentre parlem, Enric Sòria), concretament el dietarisme, caracteritzat per l'arrelament al temps del dietarista.

A finals de segle, s'amplia el camp periodístic: la importància de l'article d'opinió (Un pensament de sal, un pessic de pebre, Montserrat Roig, 1993). Actualment (Quim Monzó), destaquen noves textualitats més immediates, com els blogs (Jaume Subirana).

6. Quins autors destaquen en l'assaig amb posterioritat al context d'escriptura de l'obra? Quines semblances, novetats o diferències presenta l'escriptura d'aquests altres autors respecte a Fuster?

• Joan Francesc Mira, autor que reflexiona sobre la identitat dels valencians (en un paral·lelisme amb Fuster) a Crítica de la nació pura (1984).
• Enric Sòria combina reflexions literàries, consideracions històriques i interès pel cinema i les arts (Mentre parlem, 1991).
• Empar Moliner (Desitja guardar els canvis?, 2006), que publica obres situades entre l'article d'opinió i l'autoficció, una novetat respecte a la producció de Fuster.