Diferències entre Llengua i Dialecte i Característiques dels Registres Lingüístics

1. Definició de Llengua i Dialecte

Concepte de Llengua

Una llengua és un sistema de signes lingüístics que serveix per a comunicar-se. Normalment aquests signes orals estan reflectits en signes escrits. Entre si, les llengües presenten diferències que impossibiliten la comunicació entre els seus parlants (Ex.: català, castellà, anglès, etc.).

El llenguatge, en canvi, és la facultat humana de transmetre pensaments usant signes orals. Es parla de codi lingüístic quan considerem la llengua com un sistema convencional de signes i de regles de comunicació, és a dir, una mena d’acord o convenció entre els parlants amb la finalitat de comunicar-se. Es parla de sistema lingüístic quan tots els elements que formen la llengua estan relacionats.

Concepte de Dialecte

Un dialecte és una varietat geogràfica d'una llengua, és a dir, la modalitat que pren la llengua en un territori determinat. El dialecte, varietat o variant, en canvi, és un sistema de signes orals que es diferencia d’un altre esporàdicament i que forma part d’un sistema comú.

Entre si, els dialectes presenten diferències que no dificulten la comunicació entre els seus parlants. Els parlants dels diferents dialectes d’una mateixa llengua s’acostumen a entendre tot i que es notin diferències en la fonètica, la morfologia i el vocabulari (Ex.: mallorquí, barceloní, tarragoní, valencià, etc.).

2. Característiques dels Registres Lingüístics

El registre col·loquial

• Propi de la conconversespontània i, generalment, el canal és oral.
• Tema general (poc especialitzat), lligat a fets de la vida quotidiana.
• Propòsit subjectiu.
• Grau de formalitat baix, amb interferències del castellà.
• Sintaxi poc elaborada: alteració de l’ordre lògic de la frase, ús de la coordinació, de la juxtaposició, de les oracions exclamatives i interrogatives, de frases inacabades, onomatopeies...
• Ús de mots genèrics de sentit indeterminat, de mots polisèmics, de comparacions, d'onomatopeies, de frases fetes...

El registre literari

• Propi dels textos amb un alt grau d’elaboració lingüística. Predomina una voluntat estètica i un propòsit subjectiu.
• Per assolir aquests objectius, l'autor explota al màxim les possibilitats expressives que li ofereix la llengua: al·literacions, jocs de paraules, figures retòriques...
• Canal escrit. Llenguatge connotatiu, polisèmic (diverses interpretacions segons el lector).
• Ús de diverses figures estilístiques: metàfores, hipèrboles...
• Té la possibilitat d'integrar altres registres lingüístics. La modalitat col·loquial i, fins i tot, la vulgar en poden formar part en les mateixes condicions que qualsevol altra modalitat del registre literari.

El registre científic

• Propi dels textos científics i tècnics, transmesos, generalment, pel canal escrit.
• Propòsit: descripció i explicació objectiva.
• Predomini de la funció referencial o informativa (objectiu: informar o descriure objectivament).
• Tema especialitzat.
• Llenguatge denotatiu (clar i precís); ús de termes amb un sentit únic i ben diferenciat (paraules monosèmiques).
• Abundància de tecnicismes propis de la denotació (llenguatge especialitzat i neologismes). Ús de connectors causals, consecutius i explicatius.