Enric Valor i Martí i Pol: vida, obra y estilo de dos grandes autores valencianos
Enric Valor
Enric Valor va nàixer a Castalla en 1911, fill d’una família rural. Tenia passió per la terra i les muntanyes valencianes i estimava la seua llengua. Es considera un gran rondallista, novel·lista i dramaturg.
Les rondalles
Va recopilar rondalles de valor folklòric i narratiu:
- Rondalles meravelloses: tracten d’éssers humans amb poders sobrenaturals.
- Rondalles de costums: reflecteixen la vida agrària.
- Rondalles d’animals: els personatges són animals humanitzats.
Utilitza espais valencians amb detallades descripcions. Fa de les rondalles un conte escrit amb un registre més culte. Introdueix la retrospecció i l’estil indirecte lliure.
Les novel·les
A les novel·les va fer una crònica del període històric que va viure.
La postguerra: la «novel·la de Baixura»
El període de postguerra es caracteritza per la «novel·la de Baixura», on anhela la muntanya i fuig del litoral amb una visió idealitzadora.
El cicle de Cassana
Als anys 80 comencen les «novel·les del cicle de Cassana»:
- Sense la terra promesa: crònica dels primers anys del segle XX i de la Primera Guerra Mundial.
- Temps de batuda i Enllà de l’horitzó: cròniques de la Guerra Civil.
Va fer ús d’un narrador dramatitzat protagonista.
Martí i Pol
Martí i Pol (1929-2003) va adquirir condició obrera, ja que va treballar en una fàbrica tèxtil des dels 14 anys. Per aquesta raó, va recolzar sempre el seu poble, la seua classe i el seu país.
Poesia social
La seua obra comença amb una poesia basada en el realisme històric o social, on adopta la veu del poble i es fa ressò des de la consciència cívica i social, amb un llenguatge directe i assequible, en poemes com El Poble i La Fàbrica.
Poesia introspectiva
En els anys 70, com a conseqüència de l’esclerosi múltiple que va contraure, es dedicà a la poesia introspectiva, on apareixen l’angoixa i la mort, com en Vint-i-set poemes en tres temps (1972).
Recuperació de l’optimisme
Posteriorment, recupera l’optimisme en obres com Estimada Marta (1978), amb la fe en el futur i l’erotisme.
Els anys 90
Finalment, als anys 90 tornen la decepció i la inseguretat, provocades per la reflexió sobre els fets socials i polítics contemporanis, davant els quals adreçà una mirada crítica. Va aconseguir un gran ressò social gràcies als seus poemes reivindicatius.