Enric Valor i Vives: Biografia, Rondalles Valencianes i Narrativa del Segle XX

Enric Valor i Vives: Vida i Obra Literària

Enric Valor i Vives va nàixer a Castalla l’any 1911 i va morir a València l'any 2000. Va estudiar llengua i literatura catalanes de manera autodidacta. Va destacar com a narrador i gramàtic, i el seu treball ha estat un dels pilars més importants en l'arreplega i la recuperació del lèxic tradicional valencià, a més de ser un dels promotors principals de l’estandardització de la llengua. Es dedicà a la indústria del calçat i també va ser mestre mercantil a l’Escola de Comerç d’Alacant.

Les Rondalles Valencianes

Les Rondalles Valencianes són l’obra literària més coneguda d’Enric Valor. En els anys quaranta, s’inicia la recopilació de narracions tradicionals que es transmetien oralment. D’aquesta manera, arribà a arreplegar trenta-sis rondalles populars valencianes, recollides en huit volums als quals va donar categoria literària. L’amor de les tres taronges i Les velletes de la Penya Roja són alguns dels títols més importants i representatius. Altres obres seves d’estil popular són les Narracions de la Foia de Castella (1952) i Un fonamentalista del Vinalopó i altres contarelles (1996).

Classificació de les rondalles

Les rondalles les classifiquem en tres tipus:

• Rondalles meravelloses: Intervenen éssers humans dotats de facultats sobrenaturals i objectes màgics.
• Rondalles de costums: Reflecteixen la manera de viure de la societat agrària.
• Rondalles d’animals: Els personatges són animals humanitzats.

La Producció Novel·lística i el Cicle de Cassana

D’altra banda, la producció novel·lística d’Enric Valor ha estat molt espaiada en el temps, probablement a causa de la seva dedicació als treballs de divulgació gramatical, de corrector d’originals i d’assessor editorial. La seva primera obra, iniciada entre els anys quaranta i cinquanta però publicada en 1960, va ser L’ambició d’Aleix, en la qual l’autor constata la seva preocupació per la condició humana i també el problema que va suposar la revolució industrial.

D’una manera o altra, podem dir que la seva obra novel·lística més important és el Cicle de Cassana, compost per Sense la terra promesa (1980), Enllà de l’horitzó (1991) i Temps de batuda (1983). Aquesta trilogia representa una recuperació de la memòria col·lectiva del 1916 al 1939.

Tècniques i espai literari

En elles usa la narració en primera persona per a oferir més adequadament el material de ficció i augmentar la complicitat del lector. Els protagonistes són la col·lectivitat, algunes famílies, la natura, la muntanya, el camp i la llengua. El seu espai literari és Cassana, amb la seva geografia, la ruralitat, el pla i la muntanya.

Per últim, situarem Enric Valor entre els grans fabuladors històrics com Víctor Català i Narcís Oller.

La Narrativa Catalana del Segle XX i el Context Sociopolític

La narrativa del segle XX es va veure condicionada pel context sociopolític que es va viure en l’època de la dictadura franquista. La Guerra Civil va durar tres anys i va enfrontar, per una banda, als republicans i, per l'altra, als nacionalistes. Les conseqüències d'aquesta guerra suposaren aproximadament la mort d'un milió d'espanyols. Posteriorment, es viu un període històric que comença el 1939: la Dictadura del General Franco (1939-1975).

La literatura durant la postguerra i el franquisme

• Anys 40: La literatura catalana fou clandestina. Els intel·lectuals que no havien marxat a l'exili s'organitzaren segons un programa de recuperació lingüística i cultural molt concret. El sistema d’edició estimulà l’aparició de substitutius de llibres, com estampes, recordatoris i circulars literàries amb data i signatura per tal que s’assemblaren a una carta. Durant aquest període destacarà la "literatura de l'exili", caracteritzada pel sentiment de frustració.
• Anys 50: Es va finalitzar el procés d'autarquia per a donar pas a una nova etapa en la qual s’estableixen relacions amb l’exterior. Pel que respecta a la part literària, sorgeixen diferents revistes culturals i conviuen dues generacions d'escriptors, com Mercè Rodoreda i J. M. Folch. A més, apareixen nous premis literaris com el «Joanot Martorell».

Estils de la Novel·la als Anys 60

En la dècada dels 60, hi va haver un desenvolupament econòmic i social. En l'àmbit literari, conviuen cinc estils de narrativa:

• Novel·la psicològica: Anàlisi del pensament dels individus. Autors importants: Joan Sales i Mercè Rodoreda.
• Novel·la realista: Reflexió sobre les difícils condicions de vida. Autors importants: Josep Maria Espinàs i Enric Valor.
• Novel·la fantàstica: Evasió i mitificació de la realitat. Autors importants: Joan Perucho i Jordi Sarsanedas.
• Novel·la de la imaginació i de l'absurd: Nou plantejament dels arguments de les històries, molt més modern. Autors importants: Pere Calders.
• Novel·la experimental: Reflexió existencialista. Autors importants: Amadeu Fàbrega.

La Transició i la Renovació Literària (Anys 70)

La dècada dels 70 constitueix la desarticulació del règim franquista. Amb la mort del general Franco el 20 de novembre de 1975, es termina l’etapa franquista i comença el període de transició. La literatura es renova completament, iniciant el procés de normativització amb les Normes de Castelló i les aportacions de Pompeu Fabra, i posteriorment s’inicia el procés de normalització de la llengua. Destaquen autors com Quim Monzó o Joan Fuster.