Enric Valor y Mercè Rodoreda: Rondalles, Novel·la y Literatura Catalana del Segle XX
Enric Valor (Castalla, l'Alcoià, 1911 – València, 2000)
Enric Valor és una de les figures més destacades del segle XX. Com a gramàtic i lexicògraf, va escriure obres tan rellevants com Millorem el llenguatge i La flexió verbal.
Les rondalles
Enric Valor va recopilar un corpus de trenta-sis rondalles de la tradició oral valenciana, de gran valor folklòric. Més enllà de dur a terme una simple col·lecció de relats tradicionals, les va dotar de valor literari, convertint-les en autèntiques peces literàries. Es classifiquen en tres tipus:
- Rondalles meravelloses
- Rondalles de costums
- Rondalles d'animals
Característiques de les rondalles de Enric Valor
Les rondalles de Enric Valor presenten unes característiques que les diferencien d'altres reculls rondallístics:
- La història se situa en uns espais valencians concrets, amb descripcions detallades.
- Vol fer literatura dins el folklòric i no tan sols folklore.
- Utilitza un llenguatge popular però correcte, amb un vocabulari ric i un autèntic model literari.
- Hi ha una selecció de rondalles d'acord amb els criteris de «bon gust»: algunes han estat modificades o no publicades per ser massa groleres.
La novel·lística
Valor és l'autor de L'ambició d'Aleix i del «Cicle de Cassana», integrat per la trilogia Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enllà de l'horitzó.
La novel·lística de Valor presenta les mateixes característiques que les rondalles: aboca experiències biogràfiques i els seus coneixements de la terra. Pretén fer la crònica del període històric que va viure. En elles usa la narració en primera persona, i el seu espai literari és Cassana, basat en la seua terra natal. La geografia hi té molt de protagonisme; les novel·les de Valor són un homenatge a les cròniques interiors d'Alacant. Usa un lèxic precís, riquíssim, genuí i arrelat en el poble que també coneix.
Valor presenta la incorporació de la literatura valenciana al gran corrent de la literatura realista tradicional. Va crear un riquíssim registre literari, i és l'escriptor que millor representa la continuïtat de la tradició lingüística i literària valenciana d'abans i després de la Guerra Civil.
Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 – Girona, 1983)
La narrativa de Mercè Rodoreda s'endinsa en la psicologia dels personatges. Continua la línia de la novel·la psicològica que a la literatura catalana s'havia concretat abans de la Guerra Civil. Fa una anàlisi profunda dels sentiments més íntims dels seus protagonistes, la psicologia dels quals està marcada en bona mesura pels esdeveniments històrics i personals que també van marcar la vida de l'autora, sobretot la guerra i l'exili.
És la novel·lista en català més important de la postguerra per la densitat i el lirisme de la seua obra. Abans de la guerra va publicar obres com Aloma (1938), amb la qual va guanyar el premi Crexells.