L'Espill de Jaume Roig: Misogínia, Narrativa i Realisme en la Valencia del Segle XV
Jaume Roig
Va néixer a València a la primera meitat del segle XV i va morir a la mateixa ciutat el 1478. L'any 1459, fugint d'una epidèmia de pesta que assolava la ciutat de València, Jaume Roig es va refugiar a Callosa d'en Sarrià i va iniciar la redacció de L'Espill amb la intenció de demostrar que totes les dones són malvades. Amb l'única excepció de la Mare de Déu i de la seua esposa.
Estructura argumental
L'Espill consta de setze mil tres-cents cinquanta-nou versos aparellats de quatre síl·labes i està dividit en quatre parts o llibres, a més d'una consulta inicial adreçada a Joan Fabra i un prefaci dividit també en quatre parts. La consulta i el prefaci funcionen com una introducció de principis ètics i estilístics.
En els llibres primer i segon el protagonista narrador relata la seua vida després que sa mare el despatxa de casa. Després d'una joventut atzarosa per Catalunya i França, en la qual pateix i presencia tota mena de crims i de maldats femenines, el protagonista torna a València i, successivament, es casa amb una donzella que no ho era, amb una viuda, amb una beguina i amb una exmonja, sempre amb resultats desastrosos.
En el llibre tercer, quan encara pensava tornar a casar-se, Salomó se li apareix en un somni i li'n treu la idea del cap, en exposar-li una llarga diatriba contra les dones.
En el llibre quart, el protagonista decideix organitzar la seua vida al marge de qualsevol contacte amb les dones, lliurat de l'oració i a les obres de caritat.
Una novel·la en vers
Encara que L'Espill està escrit en un vers que dificulta, i molt, la narració, és tota una novel·la, que es presenta com una autobiografia del narrador protagonista. Roig intenta mantenir la verosimilitud autobiogràfica de la narració amb nombroses referències a personatges i amb anècdotes reals, moltes vegades extretes de la seua experiència com a expert en medicina.
L'Espill té l'esperit d'una autèntica novel·la realista. La narració esdevé, d'aquesta manera, un veritable espill, que va reflectint tots els racons de la vida popular de València del segle XV.
Sentit de L'Espill
L'Espill no és només un llibre misogin, sinó que, a més, presenta una visió totalment pessimista de la realitat humana.