Eugeni d'Ors, Josep Carner i Josep Pla: Pilars del Noucentisme Literari Català

Eugeni d'Ors

Eugeni d'Ors és un dels personatges més singulars, complexos i controvertits de la cultura catalana del segle XX. Es doctorà en dret, freqüentà els ambients modernistes i es dedicà al periodisme. El 1906 començà a escriure un article al diari La Veu de Catalunya amb el pseudònim Xènius. Hi comentava l'actualitat política i cultural i va crear el terme noucentisme, amb què designava la nova estètica classicitzant catalana. També decidia quins escriptors i artistes es podien considerar noucentistes.

El pensament

• Exaltació del present: el terme noucentisme implica la voluntat de sentir-se del nou-cents (nou segle).
• Revisió del passat: reivindicació de l'època clàssica i del Renaixement, i rebuig de l'Edat Mitjana i del romanticisme.
• Imperialisme: a partir de Prat de la Riba.
• Arbitrarisme: domini de l'ésser humà sobre la naturalesa i reivindicació de la ciutat.
• Classicisme i mediterranisme: cultura grecollatina.
• Exaltació de l'obra ben feta: necessitat de perfecció formal de l'obra d'art.

Obra

Es fonamenta en la «glossa», gènere breu en què l'autor opina sobre els temes polítics i culturals del moment. Sovint s'agrupen en llibres unitaris com La Ben Plantada, on l'ideal de la Catalunya noucentista es personifica en un personatge femení, entre altres.

Josep Carner

És un dels més grans poetes catalans del segle XX. De família petitburgesa, als onze anys publicà el seu primer poema i aviat va agafar prestigi. Estudià dret i filosofia, treballà a l'Institut d'Estudis Catalans i col·laborà en moltes publicacions. Ingressà al cos diplomàtic i residí constantment a l'estranger.

Obra

Assolí prestigi no només com a poeta, sinó també com a prosista i traductor, i com a conversador per la seva finor i ironia, un dels trets que més el caracteritzen.

Trajectòria poètica

Va passar per una primera etapa modernista i es convertí en el màxim representant del Noucentisme poètic, amb obres com Els fruits saborosos, Auques i ventalls i La inútil ofrena. Amb El cor quiet conreà la poesia simbolista, mentre que el poema narratiu Nabí, que pren com a pretext la història bíblica de Jonàs dins el ventre d'un peix, reflectia les seves inquietuds metafísiques. Tota la seva obra poètica la va recollir a Poesia.

Prosa, teatre i traducció

• Prosa: Les bonhomies, d'estil noucentista, i La creació d'Eva i altres contes.
• Teatre: El giravolt de maig.
• Traductor: versions d'autors diversos com Dickens, La Fontaine, etc.

Demostrà ser un gran creador de llenguatge literari, combinació difícil de registre culte i popular, de naturalitat aparent i d'elaboració molt rigorosa.

Josep Pla

Gran protagonista de la literatura catalana, tant per la qualitat com per la magnitud de la seva obra. Narrador i novel·lista molt esporàdic, la majoria de la seva obra prové de la crònica periodística, l'evocació personal, la descripció paisatgística o el retrat de personatges.

Trajectòria

Estudià dret i entrà al periodisme. El 1920 viatjà per Europa i col·laborà en diversos diaris i revistes. Fou diputat a la Mancomunitat i, des del 1928 fins a l'inici de la guerra, redactor-corresponsal de La Veu de Catalunya. Durant un temps fou redactor i director de La Vanguardia, i va escriure en castellà per al setmanari Destino. Publicà molts volums fins que començà l'edició de la seva obra completa amb El quadern gris. Va ser discutit pel bàndol franquista.

Obra

Molt difícil de classificar. El quadern gris, basat en un dietari dels anys vint, és una obra mestra i presenta les característiques de l'obra planiana: gust per la descripció i l'adjectivació precisa, importància de l'anecdòtic, tendència a generalitzar i una visió del món entre escèptica i irònica, amb un cert rerefons moralista. Altres obres són Viatge a Catalunya, Un senyor de Barcelona i Girona, un llibre de records. Pel que fa al gènere novel·lístic, cal citar El carrer estret, i pel que fa als retrats de personatges, Homenots.