Evolución de la Narrativa Catalana Contemporánea: Desde los Años 70 hasta la Actualidad

Evolución de la Narrativa desde los Años 70 hasta la Actualidad

Els novelistes que donaren a conèixer al començament dels setanta compartiren la consciència general de la crisi dels models novel·lístics, cosa que els va fer decantar per l'experimentalisme narratiu. Moltes de les novel·les d'aquesta generació tenen un caràcter de crònica generacional i se centren en el tema de la fugida com a reacció contra la situació claustrofòbica que es vivia en l'entorn familiar i en l'entorn sociopolític de la dictadura franquista.

Des dels inicis dels huitanta, la novel·la de gènere —la novel·la policíaca, l'eròtica, la de ciència-ficció i la històrica— ha estat molt practicada pels escriptors, que l'han considerada un mitjà per a arribar a un públic més ampli. Una altra línia important de la narrativa actual està representada per Quim Monzó i altres autors; amb tocs d'humor que no amaguen un cert sentit tràgic de l'existència, han produït una literatura que mostra la desorientació ideològica de la nova societat postfranquista.

La Narrativa Breve de Quim Monzó y su Reflejo en la Sociedad Contemporánea

Els contes de Quim Monzó es basen en una idea inicial i única, de vegades una sorpresa final, que produeix una situació còmica, irreverent i absurda en els primers llibres, més realista i càustica en els darrers. Després del seu primer recull de contes —Uf, va dir ell—, s'hi fa perceptible una evolució envers la màxima elisió d'elements superflus, tant pel que fa a la ficció com al model de llengua literària. Els motius centrals de la narrativa de Monzó van ser des de la solitud existencial fins a la reflexió irònica sobre l'escriptura.

En el segon llibre de contes (Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Mauri, 1980), encara és present una certa atmosfera onírica, però en L'illa de Maians (1985) prevaleix la reflexió sobre el llenguatge i l'acte de l'escriptura, i també la denúncia de les vanitats del món literari. Els personatges de Monzó, l'ambient en què viuen, les formes habituals de relació, etc., tenen una relació molt directa amb els estils de vida urbana de finals dels setanta i els inicis dels huitanta.