Expansió geogràfica de la llengua catalana als segles XIII i XIV: conquesta, comerç i Cancelleria reial

L’expansió geogràfica de la llengua durant els segles XIII i XIV

Període dens d’esdeveniments polítics, socials i culturals: expansió de la llengua de Nord a Sud.

S’hi perden els dominis occitans.
Catalunya-Aragó renuncia a l’expansió cap a Occitània.
S’inicia la conquesta del Sud musulmà: raons econòmiques, estratègiques i socials.

Facilita el comerç marítim.

Repoblació amb empordanesos i rossellonesos (semblances dialectals balear/rossellonès).
Menorca fou conquerida el 1287 per Alfons el Franc.

Projecte inicialment aragonès, però Jaume I en prengué la iniciativa.
El nou regne el vinculà a la Corona i assolí un estatus propi.
Introducció del sistema feudal.
El rei impulsà sobretot la burgesia comercial.
Repoblació i colonització:
- Catalans (planes i costa).
- Aragonesos (interior muntanyós).
El català occidental pren hegemonia lingüística.

Presència catalana als consolats, bases comercials.
Es regien pel Consolat de Mar.
Segle XIII: Pere el Gran, conquesta de Sicília.
Segle XIV:
- Expedició a Orient dels almogàvers (Grècia).
- Conquesta de Sardenya (la llengua queda a l’Alguer).
Influències i intercanvi lèxic entre el català i altres llengües.

Institució creada pels reis de Catalunya-Aragó al segle XIII.
Conjunt d’experts, escrivans, notaris, secretaris, etc.
Redacció i arxiu dels documents administratius:
- Lleis, nomenaments, tractats...
- Correspondència, instruccions...
Amb Jaume I actua com a factor unificador i depurador de la llengua:
- Pel seu abast (tots els territoris de la Corona) i prestigi.
- Els seus membres havien de saber català, aragonès i llatí.
Se segueix un mateix model de prosa i expressió:
- El català assoleix maduresa i fixació.
- Ús d’una koiné literària i administrativa (llengua comuna i uniforme a tot el territori, sense diferències dialectals).
- Llenguatge correcte, comprensible i uniforme.
- Influenciat pels bons coneixements de llatí dels funcionaris.
Al segle XIV (amb el rei Pere el Cerimoniós):
- La Cancelleria fou un gran focus cultural.
- Hi entren escriptors prestigiosos (Bernat Metge).
- També entren traductors d’obres llatines: es deixa notar l’esperit humanista del segle XV.

Escriptura impregnada de referències clàssiques.
Sintaxi més complexa, flexible i elegant:
- Llargues subordinades.
- Cultismes i tecnicismes.
- Verb cap al final, com en llatí clàssic.
- Limitació de l’ús de l’article.

La prosa cancelleresca es converteix, al seu torn, en model per als escriptors.

La influència de la Cancelleria (desapareguda el 1494) va perdurar fins al segle XVI.