Funciones del lenguaje, variedades lingüísticas y voces del discurso: guía esencial de lengua catalana
- F. Fàtica o de contacte: indica un manteniment de la comunicació i assegura la continuïtat.
- F. Metalingüística: parla sobre el codi lingüístic.
La varietat lingüística
- Varietat diacrònica: adaptació a un temps determinat. Cal comprovar en quina època s’ha escrit el text.
- Varietat diatòpica: entorn espacial, dialecte geogràfic, dialecte oriental i dialecte occidental.
- Varietat diastràtica: context sociocultural.
- Varietat diafàsica: criteri funcional, registre de grau de formalitat baix o alt. Parlar en un examen o en un bar.
a) Registre estàndard
Varietat que permet la intercomunicació entre tots els parlants d’una comunitat lingüística. Es basa en la llengua normativa i s’usa en els àmbits formals i públics. És una síntesi de totes les anteriors.
Les veus del discurs
Autor real – Autor model – Pla textual (locutor, enunciador, al·locutari) – Lector model – Lector real
La dixi
La dixi són les marques lingüístiques que fan referència al context comunicatiu.
- a) Dixi personal: fa referència a l’emissor (1a persona) o al receptor (2a persona).
- b) Dixi social: expressions lingüístiques que manifesten el tipus de relació social entre els interlocutors. Relació formal (honorable, senyor, nosaltres) / relació informal (tu, Pep).
- c) Dixi espacial: marca amb dèctics de proximitat (aquest, aquí), posició intermèdia (aqueix) o llunyania (aquell).
- d) Dixi temporal: marca amb dèctics els elements que remeten al temps de l’enunciació: temps verbals (present, passat, futur), adverbis i locucions de temps i demostratius.
La modalitat oracional
És l’actitud de l’emissor en l’acte comunicatiu:
- Transmetre informació.
- Demanar una informació al receptor.
- Donar una ordre al receptor.
- Expressar desig.
La impersonalització i la modalització
a) La impersonalització
Textos en què l’emissor amaga la seva presència i no hi ha dixi personal.
- Verbs impersonals.
- Construccions amb es impersonal.
- Subjecte genèric.
- Infinitiu.
b) La modalització
Es produeix quan l’emissor vol mostrar la seva actitud, el seu pensament o la seva subjectivitat.