Fundamentos de Filosofía Griega: Presocráticos, la Teoría de las Ideas y la Academia de Platón

1. El concepte d'Arkhé en els filòsofs presocràtics

L'arkhé (origen o principi constitutiu de la realitat) segons els principals pensadors de l'antiguitat:

• Tales de Milet: l'aigua.
• Anaximandre: l'àpeiron (l'indeterminat o il·limitat).
• Anaxímenes: l'aire.
• Pitagòrics: els nombres.
• Heràclit: el foc (el canvi constant).
• Parmènides: l'ésser (immòbil, etern i únic).
• Empèdocles: els quatre elements (aigua, aire, terra i foc).
• Anaxàgores: el nous (intel·ligència ordenadora) i les homeomeries.
• Leucip i Demòcrit: l'atomisme clàssic (àtoms i buit).
• Sofistes: la virtut (areté), l'educació i el relativisme.

2. Teoria platònica: Realitats sensibles (MS) vs. Realitats intel·ligibles (MI)

Realitats sensibles (Món Sensible - MS)

• Són realitats materials, perceptibles per la vista i els altres sentits.
• Constitueixen el terreny de les aparences i estan en constant esdevenir.
• Les coses neixen i moren (caducitat i contingència).
• Presenten multiplicitat.
• Tenen dependència ontològica respecte al món intel·ligible.
• Són meres còpies o imitacions dels models ideals.
• Al·legoria de la caverna: corresponen a l'interior de la caverna.

Realitats intel·ligibles (Món Intel·ligible - MI)

• Són realitats immaterials, invisibles per als sentits corporals però accessibles a la intel·ligència.
• Són les veritables essències de les coses.
• Caràcter immutable: no experimenten canvis.
• Són ingènites (no tenen principi, existeixen des de sempre) i imperibles (existiran per sempre).
• Presenten unitat: cada Idea és única i subsistent per si mateixa.
• Funcionen com a models ideals o arquetipus.
• Al·legoria de la caverna: representen el món exterior (fora de la caverna).

3. El mestre i el deixeble de Plató

• Mestre de Plató: Sòcrates (Sócrates).
• Deixeble de Plató: Aristòtil (Aristóteles).

4. Trajectòria de Plató i fundació de l'Acadèmia

Plató va viatjar per Egipte i el sud d’Itàlia, on va entrar en contacte directe amb l’escola pitagòrica. Un cop retornat dels seus viatges, cap a l'any 387 a.C., va fundar a Atenes la seva escola de filosofia: l'Acadèmia.

L’objectiu primordial d'aquests estudis era la preparació intel·lectual i ètica dels futurs governants, perquè aconseguissin governar la polis amb justícia. Entre les principals matèries d'ensenyament s'hi trobaven:

• Filosofia (dialèctica)
• Física
• Geometria
• Astronomia
• Aritmètica

Etapes històriques i clausura de l'Acadèmia

Totes aquestes disciplines van fer que, des d'un primer moment, fos considerada com una de les institucions educatives més prestigioses i influents de tota Grècia. Diversos historiadors i acadèmics estableixen quatre períodes ben diferenciats al llarg de la seva història:

1. Acadèmia Antiga: l'original fundada pel propi Plató, que seguia fidelment la seva doctrina fins que, amb el pas dels anys, va accentuar les concepcions pitagòriques i matematitzants.
2. Acadèmia Mitjana: caracteritzada pel gir cap a l'escepticisme acadèmic.
3. Acadèmia Nova: continuació del pensament crític i dialèctic.
4. Acadèmia Novíssima: etapa final de confluència cap a tendències eclèctiques i neoplatòniques.

L'activitat institucional va continuar fins que, l'any 529 d.C., l'emperador romà d'Orient Justinià I va ordenar el tancament de l'Acadèmia conjuntament amb la resta d'escoles filosòfiques paganes d'Atenes, prohibint dràsticament l'ensenyament i la pràctica pública de la filosofia clàssica.