Història i Orígens de la Prosa Medieval Catalana: Autors i Gèneres Clau

Naiximent de la prosa literària

Durant l'època medieval, la norma predominant era la llatina. Aquells qui sabien llegir i escriure llatí adaptaven l'alfabet llatí a la fonètica de les llengües romàniques. Els compendis ortogràfics i gramaticals van sorgir als segles XV i XVI, en una època on la cancelleria real va adquirir una importància cabdal.

La prosa cancelleresca va tindre un prestigi incontestable a partir de la reforma de Pere III. La nostra prosa medieval impressiona gràcies a Ramon Llull, un escriptor políglota que va escriure en català, àrab, llatí i provençal. La seua obra consta de més de 200 títols sobre filosofia, teologia, narrativa, entre altres.

Per adaptar la llengua romànica a temes científics, va caldre:

• Crear una sintaxi apta i flexible.
• Ampliar i crear lèxic nou.

Prosa didàctica, religiosa i moralitzadora

Durant l'edat mitjana, els temes literaris centrals eren Déu i el Rei. La literatura tenia com a intenció principal donar pautes cíviques i religioses, com ara la conversió al cristianisme de musulmans i jueus, la lluita contra l'heretgia i l'adhesió als grans senyors.

L'estament religiós influïa en tota la vida quotidiana, política i educativa. La religiositat es manifestava com la presència del sentiment de devoció a la divinitat, mentre que la moralització consistia a ordenar l'opinió i la conducta a favor dels valors ètics. El didactisme, per la seua banda, era la voluntat de fer entenedors aquests valors morals.

Recursos i gèneres

La prosa medieval tenia la finalitat de moralitzar, adreçant-se tant als cristians ortodoxos com a la població analfabeta. Dins dels gèneres didàctics trobem:

• Faula: Relats amb animals personificats.
• Exemple: Històries breus amb lliçó moral.
• Sermó: Transmissió de preceptes morals i doctrinals.
• Poema didàctic: Utilitzat per memoritzar preceptes.

Autors destacats de la prosa medieval

Arnau de Vilanova

Un prestigiós metge que va treballar per a Jaume I i va ser metge del papa Bonifaci VIII. Va destacar pels seus discursos contra l'excessiva riquesa dels eclesiàstics i per les seues opinions polítiques, arribant a predir l'adveniment de l'anticrist.

Ramon Llull

Aristòcrata d'una família de cavallers, patge de Jaume I i preceptor d'un dels seus fills, va conrear inicialment la poesia trobadoresca en provençal. A partir dels trenta anys, va patir un procés de conversió que va transformar la seua vida per dedicar-la a difondre el seu projecte de salvació universal.

Característiques de la seua personalitat:

• Idealista i utòpic.
• Tolerant i liberal.
• De temperament inquiet i depressiu.

Va escriure en quatre llengües i sobre els temes més diversos, deixant un llegat de més de 200 títols que abasten idees científiques i filosòfiques, obres místiques, poètiques i narratives.

Tècniques de didactisme en la seua obra:

• Presència de personatges actius.
• Estructura en cercles concèntrics.
• Utilització de personatges que expliquen faules.

Francesc Eiximenis

Frare franciscanà de gran formació intel·lectual, va estudiar i viatjar per París, Colònia, Oxford, entre altres indrets, i va viure a València. La seua obra més destacada és Lo Crestià, una gran enciclopèdia sobre ideologia de l'època que alterna explicacions, arguments i faules.

Sant Vicent Ferrer

Frare dominic amb molta fama com a orador i taumaturg, va predicar per tota Europa. Es conserven bona part dels seus sermons, els quals destaquen per:

• Llenguatge col·loquial i popular.
• Escenificació i gesticulació constant.
• Vulgarització dels conceptes teològics.
• Ús de recursos retòrics i exemples pràctics.

Sor Isabel de Villena

Filla d'Enrique de Villena i neboda de la reina Maria, va ser abadessa del convent de la Trinitat a València. És cèlebre per la seua Vida de Jesucrist, on la perspectiva femenina té un paper fonamental i rellevant.

Literatura satírica

Aquest corrent propugna un moralisme diferent on la ironia i l'humor inviten a considerar des de diferents punts de vista el sistema de valors de la societat medieval.

Anselm Turmeda

L'obra d'aquest frare menor és un bon exemple del tipus de literatura desenvolupada cap al 1385. Es va convertir a l'islam i va ostentar càrrecs públics importants. Considerat un home savi i sant, la seua tomba va ser venerada públicament.