Història de la Literatura Catalana des de l'Edat Mitjana fins a la Renaixença

Context i Inicis de la Literatura Medieval

A l'Edat Mitjana, només els clergues i una part de la noblesa tenien accés a la cultura, centrada sobretot en els monestirs. Aquesta s'expressava habitualment en llatí culte. En paral·lel, hi havia una literatura oral conreada per les capes populars. D'altra banda, les primeres mostres de literatura culta es van escriure en occità.

Gèneres de la Literatura Medieval

• Poesia trobadoresca: Diversos trobadors van conrear aquesta poesia escrita en provençal i centrada en l'amor cortès.
• Narrativa didàctica: Reflecteix els principis morals i religiosos de l'Edat Mitjana, representada per figures com Ramon Llull i Bernat Metge.
• Narrativa històrica: Les quatre grans cròniques narren els fets més destacats dels reis catalans.
• Poesia del segle XV: Ausiàs March s'allunya dels trobadors amb una poesia de caire més realista i intimista.
• Novel·la cavalleresca: Està basada en els llibres de cavalleria, però incorpora innovacions com la versemblança, l'humor i la sensualitat. L'obra cimera és el Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell.

La Poesia Trobadoresca

El trobador era el poeta culte que escrivia aquest tipus de composicions líriques, mentre que els joglars les interpretaven i cantaven davant del públic.

Subgèneres Principals

• Cançó: La dama és idealitzada i lloada pel poeta sota les lleis de l'amor cortès.
• Sirventès: Composició d'atac d'un trobador contra un enemic o d'expressió i propaganda d'idees polítiques i morals.
• Plany: Lament de tristesa per la mort d'una persona important o propera al trobador.
• Pastorel·la: Relat de la trobada amorosa entre un cavaller i una pastora.
• Alba: Descriu la tristesa del poeta, que s'ha de separar de la seva dama en arribar l'alba per no ser descoberts.
• Tençó: Debat o diàleg en vers entre dos trobadors sobre temes d'amor o d'altres qüestions.

Trobadors Catalans Destacats

Entre els autors més rellevants destaquen Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Ramon Vidal de Besalú i Cerverí de Girona.

Les Quatre Grans Cròniques Medievals

Les cròniques medievals són narracions en prosa destinades a enaltir la dinastia catalana regnant i justificar les seves actuacions polítiques i militars. Els seus trets essencials són: immediatesa, detallisme, monarquisme, heroisme, versemblança, subjectivisme i uniformisme lingüístic.

• Llibre dels fets (Crònica de Jaume I): Dictada pel mateix rei Jaume I, té caràcter autobiogràfic i narra els fets més importants del seu regnat.
• Llibre del rei En Pere (Crònica de Bernat Desclot): L'autor, Bernat Desclot, era un funcionari reial que es va inspirar en documents per narrar el regnat de Pere II el Gran.
• Crònica de Ramon Muntaner: Narra, entre d'altres esdeveniments, l'expedició catalana a Orient encapçalada per Roger de Flor a començaments del segle XIV.
• Crònica de Pere el Cerimoniós: El mateix rei Pere III va dirigir la narració, la qual inclou el seu regnat i el del seu pare i antecessors. És la més moderna i mostra notables elements innovadors.

Grans Figures de la Prosa i la Poesia

Ramon Llull

Ramon Llull va néixer a Palma de Mallorca. En la seva joventut va rebre una bona educació cortesana. La seva gran preocupació va ser la transmissió de la Paraula de Déu i la conversió dels infidels. Va fundar centres d'estudis per formar-hi missioners i teòlegs, i va escriure prop de 250 llibres en català, llatí i àrab, entre els quals destaquen el Blanquerna i el Llibre de les bèsties.

Bernat Metge

Bernat Metge és l'escriptor més destacat de la prosa humanista de caire didàctic en llengua catalana. Lo somni és el seu llibre més important i es tracta de la primera obra humanista de la Península Ibèrica. Va escriure aquest diàleg filosòfic poc després de sortir de la presó, amb la intenció de defensar-se de les acusacions d'haver participat en la mort del rei Joan I.

Ausiàs March

Ausiàs March va néixer a Gandia en el si d'una família de cavallers i poetes. Va renovar la lírica abandonant els tòpics provençals. Utilitzava pseudònims o senyals poètics per adreçar-se a la dona estimada, tals com: Plena de seny, Lliri entre cards, Oh foll amor, Amor, amor i Mon darrer bé.

L'Evolució Literària: De l'Època Moderna a la Renaixença

Els llibres de cavalleria van ser la narrativa de ficció predominant a Europa durant bona part de l'Edat Mitjana.

• Renaixement: Té els seus orígens en l'Humanisme italià i es caracteritza per l'afany de conèixer l'ésser humà i tot allò que l'envolta.
• Barroc: Substitueix l'optimisme renaixentista per una visió més fosca, desenganyada i pessimista de l'existència humana. Destaqui la figura de Francesc Vicent Garcia (el Rector de Vallfogona), qui va escriure una poesia amb gran abundor d'hipèrbatons, metàfores i referències mitològiques, combinada amb una marcada tendència envers els temes burlescos i satírics.
• La Il·lustració i el Neoclassicisme: La Il·lustració va ser el moviment cultural i filosòfic basat en la confiança en la raó. El Neoclassicisme en constitueix el vessant estètic, proposant un retorn al món clàssic i, per tant, a un equilibri i una harmonia que superessin l'excés del Barroc.
• Romanticisme i Renaixença: El Romanticisme va sorgir com a reacció i oposició a les normes i a la rigidesa neoclàssiques i, durant la primera meitat del segle XIX, es va estendre per tota Europa. Aquest moviment va alimentar el sorgiment de la Renaixença en la literatura catalana.