Història de la llengua catalana: de la Cancelleria reial a la Renaixença i la normalització

Cancelleria reial i la Corona d'Aragó

Cancelleria reial era l'organisme administratiu de la Corona d'Aragó creat al segle XIII, i s'ocupava de la redacció de tot tipus de documents administratius: lletres reials, llicències, certificacions, etc. Els textos es redactaven en català o aragonès i en llatí, però a partir de la segona meitat del segle XIV, majoritàriament en català.

Els segles XII i XIV

Són els segles en què apareixen les Grans cròniques, que són:

• La crònica de Bernat Esclot
• La crònica de Jaume I el Conqueridor
• La crònica de Ramon Muntaner
• La crònica de Pere el Cerimoniós

Figures més notables: Arnau de Vilanova, Eiximenis i Bernat Metge.

L'esplendor de la llengua (segle XV)

Va ser l'època del màxim esplendor valencià. La llengua s'expandia, els textos abundaven i aquesta mateixa va ser emprada per nobles i aristòcrates com a llengua de prestigi.

La decadència (segles XVI, XVII i XVIII)

La llengua catalana va entrar en un període d'afebliment i de desprestigi, coincidint amb l'esplendor de la literatura castellana. A més de fer referència als termes literaris, es mostra el període d'afebliment polític, social i econòmic per part de la Corona d'Aragó. Els segles en els quals es va donar aquesta decadència són: el segle XV, el segle XVI, el segle XVII i el segle XVIII.

La Renaixença (segle XIX)

Al segon terç del segle XIX hi va haver un moviment de reacció contra els tres segles anteriors de feblesa cultural i literària. Aquest nou corrent cultural va ser protagonitzat per nombrosos intel·lectuals que, des de tot el domini lingüístic, van començar a utilitzar la llengua amb pretensions dignificadores, alhora que van dedicar esforços a estudiar el nostre passat històric i cultural.

Aquest moviment es va anomenar a si mateix Renaixença, en contraposició a l'anterior, que ells mateixos anomenaren Decadència. Més tard, aquesta designació ha estat rebutjada, ja que ofereix una imatge inexacta del període que comprèn els segles XVI, XVII i XVIII, que també s'acostuma a designar com a literatura moderna.

La Renaixença va consistir en un moviment de recuperació de la llengua i la literatura catalanes desplegat entre els anys 1840 i 1880, que va prendre consciència de la identitat llengua-pàtria. Durant la primera meitat del segle XIX, el moviment presentava connexions amb el Romanticisme, corrent que triomfava arreu d'Europa i en el qual predominaven la subjectivitat i la valoració del jo creador.

La normalització i la normativització

La normalització va ser un procés que va patir la llengua per mitjà del qual aquesta es va reinstaurar a la societat i tornar al seu estatus normal. Per últim, la normativització va ser un procés pel qual se li van instaurar normes i regles ortogràfiques per a la bona escriptura d'aquesta.

Escriptors del segle XX

Carles Riba, Josep Vicent Foix, Manuel de Pedrolo...

Joan Fuster

Joan Fuster va néixer el 1922 a Sueca, en una família pagesa. Va estudiar dret i anys més tard va exercir d'advocat. El 1975 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el 1981 va publicar La víctima de Bamba en casa. Es va interessar per la crítica literària. Va morir a Sueca el 1992. Valencià culte, modern i respectuós.

La seua obra

Es caracteritzava pel fragmentarisme i per presentar el món des d'un punt de vista diferent.

Estil

És informal, amb un llenguatge concís i clar. Lectura amena i bona selecció de l'àmbit pragmàtic.

Obres importants

• Las provincias (primer article en català)
• Poesia: Sobre Narcís (1954), Escrit per al silenci (1954)
• Assaig: Les originalitats (1956), Nosaltres els valencians (1962), Diccionari per a ociosos (1964)