Història de la Narrativa Catalana: Dels Segles XVI al XXI

Narrativa dels segles XVI, XVII i XVIII

Bàsicament es produeix una decadència:

• Població reduïda.
• Econòmica poc desenvolupada.
• Situació política desfavorable.
• Mancança de mecenatge cultural.
• Abandó lingüístic.

Hi ha obres en prosa:

• Al segle XVI, Els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfor Despuig (1510-1580), obra més important de la prosa renaixentista catalana. En l'àmbit de la literatura religiosa, el llibre més important és l'Espill de la vida religiosa (1515, Miquel Comalada).
• Al segle XVIII, l'escriptor més important va ser Rafael d'Amat i de Cortada (1746-1818), amb Calaix de sastre, i destaca Lluís Galiana amb Rondalla de rondalles.

Narrativa de la Renaixença

El romanticisme va comportar el naixement de la novel·la històrica, que va tenir una gran difusió a Europa durant el primer terç del segle XIX. Alguns dels autors que la van posar de moda són Walter Scott, Victor Hugo i Alexandre Dumas.

A Catalunya, la transició de la novel·la romàntica a la realista va ser propiciada pel quadre de costums, un gènere molt difós durant el romanticisme.

La novel·la realista es va incorporar tard a la literatura, per la influència del costumisme, no de la realista europea. Els autors que hi van posar les pautes van ser francesos: Balzac i Stendhal; després hi va haver autors de tota Europa: Flaubert, Dickens...

Narcís Oller va ser el creador de la novel·la catalana moderna i divulgador dels principis estètics de la novel·la naturalista.

Narrativa dels segles XX i XXI

La narrativa modernista catalana va donar els primers fruits a principis del segle XX. Estava influïda pel simbolisme i l'irracionalisme, i constitueix una creació subjectiva en què l'autor ja no pretén donar una visió global de la realitat, sinó mostrar-la a través de fragments (ex. capítols). L'iniciador d'aquesta va ser Raimon Casellas i, després, Víctor Català, Prudenci Bertrana...

El noucentisme va menystenir la novel·la, considerant que era un entreteniment burgès. El màxim exponent noucentista va ser Eugeni d'Ors, que va escriure articles periodístics i novel·les com La Ben Plantada.

Als anys trenta, la narrativa catalana va iniciar un procés de recuperació, amb novel·les de Joan Puig i Ferreter, Carles Soldevila...

Durant la postguerra, destaca la novel·la psicològica, que aprofundeix en els records, sentiments i pensaments més íntims dels personatges. Hi ha un narrador omniscient o interior i sovint monòleg interior. Autors: Jordi Sarsanedas o Pere Calders.

Als anys seixanta, retornen els plantejaments realistes i hi ha denúncia social. Es forma un realisme històric (Josep M. Espinàs, Aurèlia Capmany...).

Als anys setanta, la diversitat de tendències i la forta pressió del mercat editorial són trets que la caracteritzen. Destaquen: Quim Monzó, Carme Riera, Terenci Moix...