J. V. Foix i Salvador Espriu: la poesia catalana després de la Guerra Civil

J. V. Foix: vida i obra

J. V. Foix és com va signar sempre les seves obres Josep Vicenç Foix. Es va dedicar al negoci de pastisseria que havia iniciat el seu pare. Va començar la carrera de Dret però no la va acabar; va ser un autodidacte interessat per les manifestacions artístiques i es va relacionar amb artistes de la seva època.

Al 1927 va ser quan es va donar a conèixer, però fins aquesta data va desenvolupar una intensa activitat periodística on, als seus articles, feia balanç del moviment futurista i reivindicava un nou moviment: el surrealisme. Aquesta activitat, però, va quedar aturada per la Guerra Civil, després de la qual va seguir publicant una bona part de la seva obra poètica.

Obra

La seva obra poètica està escrita en prosa i en vers, però en totes dues hi ha trets comuns. L'obra en prosa presenta la realitat per transcendir-la, amb un llenguatge metafòric; l'obra en vers, escrita amb una prima perfecció formal, és una meditació metafísica sobre els problemes essencials de l'home.

Obres en prosa

Els seus dos primers llibres, Gertrudis (1927) i KRTU (1932), reflecteixen els principis de l'escriptura automàtica que utilitzaven els surrealistes i són visualitzacions d'estats de consciència expressades per mitjà de metàfores.

• A Gertrudis, el tema principal és l'expressió de la pròpia personalitat, i el llenguatge alterna la llengua popular i la culta per fer referència al món visible i al món ocult (expressat a través d'imatges oníriques).
• A KRTU, el tema és l'atmosfera de violència (metàfora de l'erotisme) expressada per mitjà de la bipolaritat. La violència, juntament amb el desdoblament de la identitat del poeta, fa referència a la condició insuportable en què es troba l'home modern, el qual, mitjançant el somni, és capaç d'escapar-se d'aquest món.
• Es serveix dels postulats surrealistes i hi expressa la possibilitat de unir les tècniques avantguardistes més agosarades amb la tradició clàssica.

Obres en vers

El primer llibre de poesia en vers va ser Sol, i de dol (1947), seguit d'On he deixat les claus... (1953) i Onze Nadals i un cap d'any (1960).

• Sol, i de dol està estructurat en sis seccions, definides cadascuna per una temàtica i introduïdes per versos d'autors medievals. En aquest llibre pretenia fondre el passat i el present en un tot, i és l'obra que conté els temes i les idees que va desenvolupar en altres textos: hi trobem contradiccions íntimes, desdoblaments de personalitat, la lluita entre els sentits i la raó, la realitat i l'absurd, l'amor, poemes que són interrogants, d'altres lúdics, algun de tema patriòtic i els últims de tema religiós.
• Onze Nadals i un cap d'any recull els poemes de les festes de Nadal des del 1948 fins al 1959. En total són dotze poemes llargs de gran qualitat, on recrea els temes nadalencs, però també hi són presents les preocupacions metafísiques de la seva obra.

La poesia després de la Guerra Civil

Introducció: la Guerra Civil i les seves conseqüències

La Guerra Civil va aturar l'evolució de la literatura catalana, i els anys immediats a l'acabament de la guerra van ser els més durs, ja que no es va permetre cap publicació en català i la llengua va quedar reduïda. Alguns autors van optar per un programa pacient de resistència cultural (publicacions clandestines o reunions literàries en domicilis particulars).

En acabar la Segona Guerra Mundial, el règim franquista es va veure obligat a mostrar-se més flexible i van anar sorgint editorials catalanes. Durant els anys seixanta s'inicià un redreçament que es va consolidar als anys setanta.

L'doble exili dels autors catalans

Alguns autors van emprendre el camí de l'exili, però d'altres van romandre a Catalunya. Per això es parla d'un doble exili:

• Exili exterior: els qui eren fora van deixar constància escrita del seu dolor per haver-n'hagut de fugir.
• Exili interior: els qui es van quedar també van deixar el seu testimoni del món ingrat en què van haver de sobreviure.

L'evolució de la poesia catalana

L'any 1946, la publicació de Cementiri de Sinera, de Salvador Espriu, és important en l'evolució de la poesia catalana: els poetes deixen el simbolisme per mostrar la situació personal i col·lectiva.

L'any 1960 es van publicar La pell de brau, de Salvador Espriu; Vacances pagades, de Pere Quart; i De nuces pueris, de Gabriel Ferrater. Aquests autors van inaugurar una nova manera de fer poesia, qualificada de realisme històric, que expressava la realitat que vivien.

A partir dels anys seixanta, la poesia es caracteritza per l'eclecticisme i rep diferents influències.

Salvador Espriu: vida i obra

Vida

Salvador Espriu va viure entre Barcelona i Arenys de Mar. Va estudiar Dret i Història i va ser un gran coneixedor de la Bíblia, de la cultura egípcia i de les cultures clàssiques, d'on va extreure material literari vinculat amb mitologies que va incorporar a la seva obra. Des del 1936 (any de l'inici de la Guerra Civil) es va destruir el món on havia crescut. Es va convertir en un símbol per la seva denúncia de la dictadura franquista.

Estava relacionat, i era amic, de Bartomeu Rossselló-Pòrcel.

Obra

La seva obra consisteix en poesia i teatre, i la seva producció literària gira entorn d'un món personalíssim.

• Abans de la guerra va escriure El doctor Rip (1931) i Ariadna al laberint grotesc (1935).
• La Guerra Civil va fer que es decantés cap al món poètic. La llengua de la seva poesia és molt elaborada (fins al punt que a vegades sembla un producte de laboratori). El seu llenguatge és aspre, però original i ple de suggeriments.
• Les referències a Sinera en la seva obra són constants. Es tracta d'Arenys escrit al revés (canviant la «y» per la «i»), i representa el seu món.

La mort

Viu obsessionat pel tema de la mort. Abandona la sàtira d'abans de la guerra i ens mostra la mort de manera elegíaca, a través de títols com El caminant i el mur (1954) i Final del laberint (1955).