Joan Francesc Mira i Josep Maria Benet i Jornet: Vida, Obra i Pensament
Joan Francesc Mira: Humanisme i Identitat Valenciana
Joan Francesc Mira és un dels intel·lectuals valencians contemporanis més importants del nostre àmbit cultural. Es tracta d’un humanista que aprofundeix en la reflexió sobre la societat contemporània i els seus problemes com a col·lectiu. Hem de destacar el seu compromís cívic amb la societat valenciana i la seua reflexió constant sobre la nostra identitat.
És un autor polifacètic que ha conreat la narrativa, l’estudi antropològic, l’estudi lingüístic... En el camp de l’assaig destaca amb obres com “Els valencians i la terra”; “Introducció a un país”; “Crítica de la nació pura”; “Punt de mira”; “Cultura, llengua, nació”... A més, és un articulista brillant, i autor de diferents biografies i monografies divulgatives de tipus assagístic com: “València per a veïns i visitants”, “La prodigiosa història de Vicent Blasco Ibáñez” or “Almansa 1707. Després de la batalla”.
La Faceta d'Assagista de Joan Francesc Mira
Quant a la seua faceta d'assagista, aquesta és una reflexió sobre política, societat i literatura actuals. Temes com el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i l’evolució de les identitats i dels símbols que les conformen, la importància de les llengües per tal de crear “consciència col·lectiva”, i la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d’interessos molt concrets, ocupen una part considerable dels treballs de Mira. L’eix genèric d’aquestes reflexions és la complicada qüestió de la identitat i totes les conseqüències que se’n deriven, especialment el seu ús polític.
Josep Maria Benet i Jornet: Innovació Teatral i Televisiva
Benet i Jornet és un dramaturg, guionista i escriptor. Amb 23 anys va guanyar el premi de teatre Josep M. de Sagarra amb l’obra “Una vella coneguda olor”.
El principi de la seua producció representa la introducció del realisme social en el teatre, amb obres com “Drudània” o “Quan la ràdio parlava de Franco”, tot i que no s’hi encasella.
En el seu teatre es combina el realisme amb el didactisme narratiu de Brecht, la mitificació de la infantesa i el simbolisme. “La desaparició de Wendy” o “Revolta de bruixes” són mostres de la complexitat i la riquesa del seu llenguatge escènic.
Teatre Infantil, Juvenil i Èxit Televisiu
També ha conreat amb èxit teatre juvenil i infantil. L’evasió infantil en el món del còmic o en les pel·lícules d’aventures pròpies de la seua generació es recreen en el seu cas en un grup d’obres llargament representades com “Supertot” o “El somni de Bagdad”, sense funció evasiva.
Benet i Jornet ha continuat publicant i representant peces teatrals a les sales més importants del país i, des de l’aparició de Televisió de Catalunya, la seua producció en el món de la ficció “actoral”, l’ha combinada entre l’escriptura de teatre (“Desig”, “Fugaç”, “L’habitació del nen”, “Salamandra”...) i els guions per als serials televisius amb més audiència a TV3: “Poblenou”, “Nissaga de Poder”, “El cor de la ciutat”, “Ventdelplà”...
“Poblenou” fou, de fet, la primera telenovel·la en català, basada en dos temes clàssics: el canvi de fortuna d'una família i la contraposició entre allò vell i allò de nou. En la sèrie s’intentaven transmetre valors tolerants a través de la història dels personatges.