Joan Fuster i Joan Francesc Mir: assaig, identitat i literatura valenciana

Joan Fuster i Ortells: l'assaig com a compromís

Joan Fuster i Ortells va nàixer a Sueca el 1922 i, després de la universitat, on es llicencià en dret, s'abocà a la creació d'un gènere: l'assaig, encara que també féu una incursió en la poesia. Fuster s'inicia en un gènere que resulta provocador en una època en què no es podien tenir idees, ni molt menys expressar-les en llibertat.

Són els seus escrits sociopolítics els que tindran més forta repercussió en el context de l'època en què foren publicats. Fuster els escriu des d'una gran base intel·lectual i amb un grandíssim compromís amb el seu país, sense tòpics patriòtics o folklòrics, sinó amb una visió crítica, lúcida i clarivident.

Nosaltres els valencians (1962)

De tota la quantitat de llibres escrits en aquest sentit, Nosaltres els valencians (1962) és el més important, ja que tingué un gran impacte no solament en la societat valenciana, sinó també en la resta dels Països Catalans. S'hi planteja la problemàtica de la identitat nacional dels valencians a partir de l'anàlisi històrica de la llengua i la cultura com a factors definitoris de la pròpia identitat. Hi ha un objectiu clar de fer reflexionar sobre aquells aspectes de nacionalitat.

Prompte, el llibre es convertí en un instrument d'anàlisi de la realitat del moment de la seua publicació, en la postguerra, amb una societat civil derrotada. Naixia de la posició política i del compromís de Fuster amb la seua terra, cosa que no passà inadvertida per les autoritats franquistes del moment. La temàtica d'aquests escrits sociopolítics no és exclusivament valenciana, sinó que va més enllà dels límits del País Valencià; per això, l'obra de Fuster ajudà a crear una consciència unitària entre totes les terres que parlen la nostra llengua.

Joan Francesc Mir: assaig polític i periodisme d'opinió

Joan Francesc Mir és un dels autors més prolífics i coneguts de les lletres catalanes al País Valencià. El gènere assagístic és la seua activitat literària més destacada.

Els treballs d'assaig polític parlen sobre la relació entre la cultura i el poder, la creació i l'evolució de les identitats i dels símbols, la importància de les llengües per tal de crear «consciència col·lectiva», la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d'interessos molt concrets i el nacionalisme. L'autor ha escrit alguns llibres com Sobre la nació dels valencians, una reflexió sobre la complicada adscripció nacional dels valencians, Cultura, llengües, nacions i Sobre ídols i tribus, que representen una reflexió sobre la identitat com a base per a la nació i com a element clau en la política moderna. Totes elles tenen un valor afegit a l'aportació intel·lectual: l'estil captivador de l'autor.

Escriu com a columnista des de fa trenta anys i ha creat antologies com Punt de Mira o Els sorolls humans. Utilitza el periodisme d'opinió per expressar-se. Periodisme i literatura formen part del món de la comunicació, de la informació i de la cultura. Llegir els seus articles és un acte de cultura que proporciona el plaer d'accedir a una escriptura pensada per comunicar idees de manera entenedora i bella. Escriu a El País, a L'Avui i a El Temps.

Es caracteritza perquè observa la societat valenciana amb una mirada crítica i madura, enriquida per l'experiència personal i el seu saber respecte a l'antropologia o el seu coneixement dels clàssics.

Context històric: de la República al franquisme

A partir de la II República i la consegüent Guerra Civil, es reduïren els drets civils i lingüístics. El català quedà relegat i, més endavant, amb l'inici de l'època franquista, prohibit. La instauració, després de la guerra, d'aquest règim no democràtic, que acabà de la mateixa forma amb els partits polítics i obrers, donà lloc a un país dividit entre vencedors i vençuts. Els escriptors quedaren aïllats, provocant l'exili o el silenci a causa de la censura i de la prohibició del català.

La literatura valenciana als segles XX

Al País Valencià, el gènere líric fou més emprat que el narratiu. La dècada dels 40 fou fosca per a València, només il·luminada per la creació de l'editorial Torre (1943) i pels premis organitzats. Als anys 50 s'esdevingué una narrativa de preguerra que tractava tradició i religió, allunyada dels nous corrents europeus i nord-americans. Als anys 60 hi ha un lleu ressorgiment del valencià, amb publicacions dels exiliats, l'aparició d'editorials i innovacions tècniques. La generació dels 70 incorpora novetats a l'experimentalisme narratiu que ja triomfava a Europa als 60 i, molt subtilment, una denúncia social.

Tendències narratives durant el franquisme

• La novel·la psicològica: autors com Mercè Rodoreda analitzen el pensament i la conducta dels personatges.
• La novel·la realista: l'autor empra tècniques del segle XIX amb d'altres innovadores de narratives estrangeres. Inclou la novel·la testimonialista, amb Maria Aurèlia Capmany, i la mítica, amb Llorenç Villalonga.
• La novel·la fantàstica: caracteritzada per l'humor i la barreja del fons històric amb elements imaginatius.
• La novel·la de la imaginació i l'absurd: dóna un enfocament modern al plantejament.
• La novel·la experimental: amb aspectes de la reflexió existencialista.