Joan Fuster i Joan Francesc Mira: assaig, identitat i realitat valenciana
Valora la repercussió de l'assaig de Joan Fuster en el context de l'època
La repercussió de l'obra de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) a partir dels anys 50-60 del segle XX fou enorme. En el panorama literari valencià de llavors, molt mediocre, l'aparició d'un escriptor com Joan Fuster resulta, senzillament, insòlita: un jove suecà, amb estudis de Dret, però que es decanta per la literatura i el periodisme.
Destrueix el mite de les suposades arrels prehistòriques, ibèriques, romanes, visigòtiques o àrabs dels valencians actuals, per assenyalar-nos la nostra data de naixement (1238) i el nostre marc nacional (Nosaltres els valencians, 1962). Aborda l'estudi dels nostres clàssics amb un rigor i un estil inigualables, tant els medievals (Sant Vicent, Ausiàs March...) com els contemporanis (Salvat-Papasseit, Espriu, Pla...).
Sap que l'estil és bàsic per fer-se llegir i el cuida. Intensifica l'expressivitat, no sols amb la puntuació, sinó amb preguntes retòriques i apel·lacions al lector.
Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània
Joan Francesc Mira, traductor i novel·lista, és autor d'una producció assagística constituïda per articles publicats en diaris i publicacions periòdiques. Es tracta d'articles que parteixen d'una anècdota, dirigits al lector comú i redactats amb un llenguatge acadèmic, però literari. Aquests articles són un producte del columnisme d'opinió.
Temes principals
Temes com el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i l'evolució de les identitats i dels símbols que les conformen, la importància de les llengües per crear la «consciència col·lectiva», o la possibilitat de manipular aquests elements en benefici d'interessos, ocupen una part important dels treballs de Mira. L'eix genèric és la complicada qüestió de la identitat i totes les conseqüències que se'n deriven. Mira s'hi ha dedicat amb tot el seu esforç al seu país i a la seua cultura.
Reflexió sobre la identitat nacional
La majoria de les reflexions de Mira se centren en la importància dels símbols de les identitats nacionals. Tots vivim i ens identifiquem des d'una nació, i els elements de conflicte que afecten les nacions són comuns. Mira demostra que la problemàtica tan peculiar que valencians i catalans tenim al voltant de la nostra condició nacional no és tan diferent de la que pateixen molts altres pobles del món, i que gaudeixen de tots els elements per assegurar una existència menys conflictiva.