Joan Fuster i Joan Francesc Mira: Figures Clau de l'Assaig i la Literatura Valenciana
Joan Fuster: Vida i Obra d'un Intel·lectual de Referència
Joan Fuster va estudiar dret a València. Va fer d'advocat uns quants anys, però ben prompte es va professionalitzar com a escriptor, la qual cosa el va obligar a escriure articles de premsa i llibres d'encàrrec per a guanyar-se la vida; de fet, destaquen Nosaltres, els valencians (1962) i El País Valenciano (1962).
Es va iniciar en la literatura amb la poesia —Terra en la boca (1953) i Escrit per al silenci (1954)— i amb la crítica literària. Va tindre gran transcendència i va inspirar autors com Enric Sòria i Toni Mollà. Fuster va ser un intel·lectual vinculat a l'humanisme clàssic i a la Il·lustració francesa.
Característiques del Pensament Fusterià
Destaca perquè es tracta d'una reflexió sobre la condició humana des d'una actitud racionalista i crítica, amb la qual va construir una literatura d'idees (assaig d'opinió) moderna i culta sobre la realitat valenciana.
Les seues obres són molt extenses i es poden classificar en tres grups temàtics:
- Assaig humanístic: Hi ha reflexions sobre temes universals. Desmitifica les grans veritats (Diccionari per a ociosos, 1964; Cansar d'esperar, 1965).
- Assaig sociopolític: Reflecteix el seu compromís cívic. Són reflexions històriques i polítiques sobre la identitat dels valencians (Nosaltres, els valencians).
- Assaig d'història cultural: Estudis sobre la nostra història cultural general (articles sobre Sant Vicent Ferrer, Ausiàs March).
Estil Literari de Joan Fuster
El seu estil està marcat per una actitud crítica i de reflexió amb les següents característiques:
- Marques d'expressivitat
- Preguntes retòriques
- Punts suspensius
- Llenguatge connotatiu (no real)
- Ironia i escepticisme
- Racionalisme i actitud crítica
- Expressions i col·loquialismes, llenguatge àgil i directe
Altres assagistes valencians destacats són: Josep Iborra, Joan Francesc Mira, Lluís V. Aracil i Josep Vicent Marquès.
Joan Francesc Mira: Antropologia, Narrativa i Pensament
Joan Francesc Mira és escriptor (assagista i narrador), antropòleg i professor de grec. Aquests tres oficis, i el de traductor que també practica, conformen la manera de mirar el món d'aquest intel·lectual.
Més enllà dels treballs d'antropologia pròpiament dits, la seua obra assagística i la narrativa estan filtrades per un coneixement profund de la societat, així com de la literatura occidental des de Grècia fins a l'actualitat. Va ser un autor contemporani que ha cultivat l'assaig, la lingüística, la narrativa, els articles periodístics i les columnes.
Influenciat per Joan Fuster i pel compromís cívic, fa una reflexió sobre la nostra realitat contemporània. El coneixement del món que l'envolta, de la societat i de la literatura serveix de punt de partida per a reflexionar sobre la narració de l'individu i del seu entorn.
Temàtiques de l'Obra de Joan Francesc Mira
- Assaig sobre antropologia i l'individu al seu entorn: Els valencians i la terra (1978), divulgació de la vida i obra de valencians universals (els Borja, sant Vicent Ferrer i Vicent Blasco Ibáñez).
- Monografies de divulgació: La batalla d'Almansa, articles d'opinió i col·laboracions a El País.
- Assaig polític: L'autor reflexiona sobre la importància de les llengües com a identitat política (Cultura, llengua i nació, 1987).
Estil Literari
En el seu estil va utilitzar la prosa per a expressar el seu punt de vista crític, escèptic i racionalista.