Joan Fuster i Joan Francesc Mira: Figures Clau de la Cultura Valenciana Contemporània

Joan Fuster

L'acceptació del públic i la poderosa influència que ha exercit sobre la societat valenciana de finals del segle XX han convertit Joan Fuster en la figura intel·lectual més important de la cultura valenciana contemporània. La seua posició crítica i lúcida davant la vida, el món i el país el converteixen en el referent més destacar del procés de recuperació cultural i civil dels valencians.

Les característiques que millor defineixen la seua prosa són:

• La seua escriptura manté l'essència de temptativa, de caràcter obert, no d'obra acabada i completada.
• Hòmens, coses, fets i temps són els temes de Fuster que posen de manifest la universalitat dels seus interessos.
• Practica com a mètode el racionalisme crític, l'escepticisme com a actitud i la tolerància com a virtut; per això, resulta impossible de catalogar en tendències.
• Al llarg de la seua obra manté una actitud de compromís explícit, especialment en tot allò que afecta la història i el futur del poble valencià, com es reflecteix a Nosaltres els valencians (1962).
• Dos eixos fonamentals sobre els quals giren els temes de la seua obra: les manifestacions de l'activitat creadora i la crisi de l'individu en la societat actual.
• La seua obra es caracteritza per diverses formes de discurs: diccionari filosòfic, l'aforisme, l'article periodístic, el dietari i l'assaig llarg.
• És el fill d'un humanisme sense fronteres.
• Manté una actitud crítica contra els nacionalismes estrets i imperialistes i manifesta una preocupació constant pels nostres temes, entesos com a nacionals.
• Ironia, humor i tendresa són algunes de les virtuts de la seua prosa.
• Alguns dels seus recursos lingüístics són: frases curtes, cometes, expressions col·loquials, exclamacions, adjectivació adequada i abundant.

Joan Francesc Mira

Ha tractat els seus assajos amb una frescura singular. L'article d'opinió és un assaig en miniatura. Mira ha après de Fuster els recursos essencials del gènere: suggereix i argumenta amb gràcia, maneja molt bé la ironia i és un veritable mestre de l'adjectiu.

Els coneixements antropològics li resulten molt útils per analitzar qüestions fonamentals allà on altres només veurien aspectes superficials. Quan observa, Mira compara allò que descriu amb el que passa al nostre país. Si observa alguna cosa que no pot comparar, ho constata amb enveja, sorpresa, ironia o curiositat.

Temes com el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la importància de les llengües... ocupen una part considerable dels treballs de Mira. L'eix genèric de les seues reflexions és la complicada qüestió de la identitat i totes les conseqüències que se'n deriven, especialment el seu ús polític.

Escriptor plenament arrelat al país, tan conscient de les seues virtuts com de les seues mancances, observa la societat valenciana amb una mirada madura. Els clàssics i l'humanisme, la democràcia i la raó, sustenten la seua forma analítica i reflexiva d'examinar la vida.