Josep M. Benet i Jornet i Manuel de Pedrolo: Dramaturgia Catalana, Llibertat i Compromís Social
Josep M. Benet i Jornet
Josep M. Benet i Jornet (Barcelona, 1970) és dramaturg i guionista i ha marcat la ficció dramàtica contemporània a Catalunya, tant als escenaris com a la petita pantalla. Es va donar a conèixer a mitjans dels anys 60 amb Una vella coneguda olor (1964). És considerat un dels escriptors més importants, li han concedit molts premis i la seua obra s'ha traduït i representat arreu d'Europa.
La seua trajectòria teatral consta de més d'obres que mantenen un punt en comú: la reflexió sobre l'individu i la societat que l'envolta.
Primeres obres i evolució dramàtica
Benet i Jornet escriu unes primeres obres de base realista i de problemàtica col·lectiva, com Una vella coneguda olor, on mostra la societat barcelonina de postguerra. Després adoptarà un to més simbolista i amb elements brechtians en obres com Revolta de bruixes (1976), on es fa referència a la incapacitat dels humans per canviar el món. Més tard, evolucionarà cap a una dramatúrgia més personal, on l'autor reflexiona sobre l'amor-passió, la felicitat i l'existència. De les obres de l'última dècada destaca Olors (2000).
Televisió i literatura infantil
A partir dels anys 70 i fins a l'actualitat, orienta una part de la seua obra al públic infantil, alhora que s'introdueix al mitjà televisiu com a guionista i adaptador d'obres teatrals sense deixar la seua obra dramàtica major. Ha demostrat la seua capacitat d'adaptar-se a un gran públic. Com a guionista destaquen sèries televisives com Poble nou (1992-1995) o l'adaptació de Mercè Rodoreda, Mirall trencat (2002). Aquest autor ha aconseguit la difusió televisiva d'adaptacions de textos de la literatura catalana.
Manuel de Pedrolo
Manuel de Pedrolo va ser un dels escriptors catalans contemporanis més importants del segle XX. Va cultivar molts gèneres: poesia, narrativa, teatre, assaig... Va utilitzar la literatura per a recrear el tema central de les seues obres: la llibertat.
L'obra teatral
L'obra teatral de Manuel de Pedrolo es va desenvolupar entre 1954 i 1977, i va escriure 16 obres. El desig de llibertat neix de l'actitud de reflexió, compromís i denúncia que Pedrolo va assumir al llarg de la seua vida. Escènicament, les situacions plantejades suporten unes situacions angoixants que, a més, fan que els personatges habiten un món tancat que els separa de l'espai exterior, on es distingeixen dos tipus: uns que lluiten per alliberar-se i altres que s'acostumen a la «presó» i no fan res.
Les seues obres presenten coincidències amb el teatre de l'absurd, que l'autor empra per a burlar la censura franquista. En destaca Cruma (1957), amb una situació inicial absurda, temps històric i espai inconcrets, personatges anònims i un llenguatge sense retoricismes.
Temàtica
Temàticament en distingim dos blocs d'obres: el primer, on els personatges es rebel·len contra l'opressió, en Homes i no (1957) i altres amb una òptica més política i social, com Situació bis (1958). El segon bloc correspondria a obres centrades en preocupacions de caire filosòfic (existencialisme), on destaca Cruma, entre altres.
A les seues últimes obres, es faran més explícites les referències a la realitat immediata. Com a exemple, a La sentència (1966) es tracta el tema de la tortura, per la qual cosa se li va prohibir publicar i representar la seua obra fins a la mort de Franco.