Josep Maria Benet i Jornet: teatre, televisió i cinema en la cultura catalana

Explica l'obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.

Josep M. Benet i Jornet naix a Barcelona en 1940. Cursa els estudis de Llengües Romàniques.

Formació

Benet i Jornet, endut per la seua passió per l'escriptura, es va formar tant a través de les lectures populars i en el món dels serials radiofònics, com a la universitat dels anys seixanta i a l'EADAG, on va entrar en contacte amb Ricard Salvat o Maria Aurèlia Capmany, i el millor del teatre català d'aleshores.

Trajectòria com a autor teatral

Com a autor teatral es dona a conèixer en 1964 amb Una vella, coneguda olor i en 1970 publica dues obres realistes, Fantasia per a un auxiliar administratiu i Cançons perdudes. També escriu teatre infantil, Supertot (1975), entre d'altres obres. Rep el Premi Nacional de Teatre en 1995 amb E.R., que va ser adaptada al cinema per Ventura Pons en 1996 amb el títol de Actrices.

Les últimes obres seues estrenades han sigut Olors, dirigida per Mario Gas (TNC, 2000), Això, a un fill, no se li fa (Teatreneu, 2002), L'habitació del nen (Teatre Lliure, 2003) i Salamandra (TNC, 2005).

Reconeixement i evolució estètica

Benet i Jornet és l'únic autor de la seua generació que ha aconseguit estrenar amb certa regularitat la seua obra i que té un reconeixement gran entre el públic. Benet ha sabut evolucionar mantenint una complicitat estètica i ideològica amb el seu públic, minoritari i jove.

Benet i Jornet és un autor prolífic que ha evolucionat coherentment: té al voltant de 30 obres amb registres molt diferents, des del realisme social dels primers temps, a la recerca d'un territori mític a Cançons perdudes (1966) o l'intimisme de la seua darrera etapa. Malgrat aquesta diversitat de registres, al teatre de Benet sempre ha pesat molt el determinisme: l'entorn condiciona molt als personatges, els fa feliços o cruels o corruptes.

Compromís social i crítica històrica

Josep M. Benet ha mostrat en el decurs de la seua trajectòria com a dramaturg una obsessió especial per reflexionar sobre la inserció de l'individu en el si d'una societat i d'un país greument condicionats quant al seu desenvolupament natural d'ençà del 1939, per la implantació de la força de la dictadura franquista. En totes se'ns parla, si bé amb diferents matisos, de la relació de l'individu amb el franquisme. Això es veu clarament en la seua obra Ai, carai!. En aquesta peça, l'autor critica la seua pròpia generació, aquella que oscil·la entre els 45 i els 50 anys, la coneguda joventut dels seixanta, transformada pels anys de la transició política.

Dramaturg i guionista audiovisual

A més de dramaturg, és molt conegut actualment per la seua vessant de guionista de les primeres telenovel·les produïdes per Televisió de Catalunya. Efectivament, a la factoria catalana de serials televisius que tant han triomfat als últims anys, s'ha consolidat el que es podria anomenar «l'escola Benet i Jornet». Ell és «pare» dels serials catalans Poble Nou (1993-94), Nissaga de Poder (1996-98), Laberint d'ombres (1998-00) i, als últims temps, El cor de la ciutat i Ventdelplà. Cal destacar la seua adaptació televisiva de la novel·la de Mercè Rodoreda, Mirall trencat.