Josep Maria de Sagarra i Vida Privada: Retrat de la Societat Barcelonina
L'obra novel·lística de Josep Maria de Sagarra
Josep Maria de Sagarra va conrear tots els gèneres literaris i periodístics gràcies al domini de l’art de la paraula. Les seves novel·les són Paulina Buxareu (1919), All i salobre (1929) i Vida privada (1932). Les dues primeres van influenciar Vida privada, la seva novel·la més reeixida.
Barcelona com a escenari i mite literari
A Vida privada es tracta d’una obra bàsicament de personatges, presentats en profunditat, i de la ciutat que porta al cor: Barcelona. Acompleix una petició del moment: la de tractar-se d’una novel·la de Barcelona, perquè es considerava que la ciutat no tenia el paper que li corresponia en la narrativa de llavors, diferentment del que passava en el corrent europeu. A Vida privada, Barcelona esdevé una mena de mite imprecís però reiteratiu.
Estructura i renovació narrativa: la saga dels Lloberola
Resulta una novel·la hàbilment estructurada, que recorre a l’esquema clàssic de ficció de la saga familiar: la història d’una família, la seva decadència, a través de tres generacions, els Lloberola. Va ser escrita en un moment de renovació, quan la novel·la passava de ser una història àmplia pel que fa al temps i als personatges, amb un narrador omniscient, a transformar-se en una visió subjectiva, la del protagonista, que acostuma a ser l’únic punt de vista.
L'espai urbà i la vida quotidiana barcelonina
La novel·la vol donar cos a la vida privada de Barcelona. Sagarra sempre esmenta en quin carrer es troben i com són, interiorment, les cases que els personatges habiten. Es pot resseguir la transformació de la ciutat, des de la Barcelona vella, passant per l’anònim Eixample, per acabar en el passeig de Reina Elisenda. Amb la voluntat d’evocar la vida dels barcelonins, també s’esmenten els locals nocturns de moda que els personatges freqüenten.
En endinsar-nos en la vida d’algunes famílies barcelonines, descobrim una existència quotidiana ensopida i monòtona. Les dones acostumen a emmotllar-se a aquesta existència, i esdevenen «la pobra Maria»; els homes i els joves fugen d’una llar poc acollidora, fins i tot trista.
Marc cronològic i transició històrica
La novel·la comença en una alcova i es clou en un passeig melangiós a la Rambla. Al llarg d’aquest recorregut, el lector ha assistit a la vida d’un nucli barceloní en un temps ben determinat: de la dictadura de Primo de Rivera a la República de 1931, amb l’Exposició Universal del 1929 al mig. La novel·la té dues parts i, precisament, el suïcidi del baró de Falset encadena la primera amb la segona, amb un buit temporal important de cinc anys.
Transformació social: el paper de la dona i la caiguda de l'aristocràcia
En aquesta segona part no només ha canviat la vida pública, sinó també la privada: d’unes formes de conducta que els barcelonins sempre procuraven guardar a un clar descontrol. Sobretot es veu reflectit en la darrera generació, en la dels fills i néts, i encara és més visible en la branca femenina, que vol defugir el paper poc actiu i reclòs de les dones de casa.
De fet, el paper de la dona es transforma en aquest moment amb la proclamació de la República. La dona treballa i es relaciona amb total llibertat amb els homes, tot desfent-se dels tabús de la generació que l’ha precedida, la qual cosa desemboca en una vida lliure i, finalment, descontrolada. Mentre la noblesa acostumada a no fer res s’enfonsa, apareix una nova classe social estalviadora i treballadora, l’ascensió de la qual a la República no fa més que consolidar-se.
L'estil i la llengua de Sagarra
Cal destacar el bagatge cultural i literari de Sagarra, la riquesa i precisió del seu vocabulari, des de les paraules més cultes fins a les expressions més populars.