Literatura Catalana Contemporània: Narrativa dels Anys 70 a l'Actualitat i Evolució Teatral
Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat?
A la dècada dels 70 es va produir una obertura del règim amb la caiguda del franquisme, la millora econòmica i la normalització lingüística. Va aparèixer la cultura de masses (la televisió, el cinema i el còmic) i es va generalitzar l’alfabetització amb l’increment d’un públic lector.
Durant aquest període van sorgir diversos subgèneres narratius:
- Novel·la eròtica
- Novel·la negra
- Novel·la sentimental
- Literatura juvenil
- Novel·la històrica
Els escriptors universitaris no van patir directament la postguerra, fet que els va atorgar un caràcter cosmopolita. Es van dedicar a l’experimentació formal i a l’aprenentatge d’idiomes de manera autodidacta. Va aparèixer la segona generació de narrativa psicològica, encapçalada per autors com:
- Montserrat Roig (El temps de les cireres)
- Baltasar Porcel
- Terenci Moix (El sexe dels àngels)
- Isabel-Clara Simó (Júlia)
Als anys 80 es donà pas a la modernització del català. Es van utilitzar recursos humorístics, la temàtica urbana i es tractà de professionalitzar i despolititzar la novel·la catalana. A més, s’abandonaren les experimentacions i va aparèixer el «realisme brut», centrat en els trets contradictoris de la societat capitalista.
En l’actualitat hi ha més literatura de gènere i amb un gran èxit de vendes, consolidant una indústria on autors, editorials i impremtes poden viure de la publicació de llibres en català.
Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual
Als anys 60 i 70 va nàixer el teatre independent, caracteritzat per una forta crítica social i política. Es tractava d'un teatre de carrer on destacava la improvisació i la participació activa del públic, acompanyat de música, pirotècnia, mim i acrobàcies. Malgrat la censura i les dificultats econòmiques, va aconseguir crear un públic jove i consolidar nous formats escènics.
Aquesta reinvenció del teatre espectacle va rebre la influència del Living Theatre i de creadors com Lindsay Kemp. A Espanya i Catalunya van destacar nombroses companyies teatrals:
- Els Joglars (mim i sàtira)
- Comediants (teatre de carrer i festiu)
- Dagoll Dagom (musicals)
- La Fura dels Baus (escenaris anticonvencionals i acció d'impacte)
- Xarxa Teatre (espectacles pirotècnics de gran format)
- Teatre Lliure (teatre d'art i èpic)
- Tricicle (teatre gestual i mim)
Tot i que el teatre de creació col·lectiva sovint va eclipsar la figura dels dramaturgs individuals, molts espectacles es van basar o van coexistir amb la producció d'autors de renom com Josep Maria Benet i Jornet i Rodolf Sirera, entre d’altres.