La Literatura Catalana durant el Franquisme i la Democràcia: Etapes, Poesia i Teatre

1. La literatura durant la dictadura franquista

Al llarg d’aquests anys sempre hi haurà opressió i censura, la qual es divideix segons la gravetat i la intensitat de la repressió. Aquest període reflecteix com el grau d'intensitat repressiva envers la vida social i política del país va anar variant al llarg de la dictadura de Franco, fet que afectà directament, per descomptat, la vida literària. Hi va haver diferents etapes:

• 1a etapa (1939-1946): Caracteritzada per dures repressions ideològiques i lingüístiques; tota institució vinculada al valencià i al català fou suprimida. Es donaren insignificants mostres poètiques de tema religiós, aïllament exterior i interior, i una forta clandestinitat, en el marc contextual de les dictadures feixistes de Hitler i Mussolini. Autors destacats: Carles Riba (poesia d'arrel simbolista), Pere Quart (poesia realista) i Pere Calders (literatura fantàstica i humorística).
• 2a etapa (1946-1959): Amb la derrota dels règims feixistes aliats, s'inicià una lleugera liberalització: aparició de premis literaris, tertúlies i una progressiva sortida de la clandestinitat. Aquesta obertura fou una estratègia per a aparentar tolerància i sobreviure davant d’Europa i els Estats Units, contraris a les dictadures. És, alhora, l'etapa de consolidació del règim. Autors destacats: J. V. Foix (tècniques avantguardistes, noucentistes i poesia evasiva), Xavier Casp (simbolisme deslligat de la realitat, de to conservador) i Llorenç Villalonga (novel·la psicològica, realisme extemporani).
• 3a etapa (1960-1975): Coincideix amb l'arribada del turisme i la cultura de masses o cultura pop; es produí una major obertura i un enfortiment en l'evolució cultural. Destaca l'enfortiment i la riquesa de la producció literària amb figures com Gabriel Ferrater, el fenomen de la Nova Cançó i autors com Josep Vallverdú vinculats al realisme social, tot plegat en un context modernitzat pel turisme.

2. La literatura en el període constitucional

La mort de Franco (1975) va suposar la fi simbòlica de la dictadura, seguida de la coronació de Joan Carles I com a rei. Són els anys en què el règim anterior dona pas a noves institucions democràtiques, deixant enrere les persecucions i la clandestinitat en un període decisiu de transició i consolidació democràtica.

Aquests anys decisius van marcar l'inici del procés democràtic amb la promulgació de la Constitució Espanyola i la creació de les comunitats autònomes. Al País Valencià es va aprovar l'Estatut d'Autonomia de 1982 i la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), fet que comportà l'oficialitat del valencià i la seua introducció al sistema educatiu.

Aquest context afavorí el reviscolament de la cultura autònoma (creixement de la literatura, aparició d'editorials, proliferació de premis literaris, increment del nombre de lectors i una major oferta cultural general), tot i haver d'afrontar dificultats significatives com el difícil accés als grans mitjans de comunicació de masses.

3. La poesia: elements i actituds líriques

En l'expressió poètica es distingeixen diferents modalitats d'actitud lírica:

• Jo poètic: És la veu més habitual; es tracta d'un personatge o instància discursiva, no necessàriament de l'autor real. Es materialitza textualment mitjançant pronoms personals de primera persona, possessius i terminacions verbals, manifestant una actitud intimista.
• Tu líric: Instància que pretén que el destinatari de l'enunciat reaccione d'una manera determinada. Pot consistir en un desdoblament del mateix jo parlant de si mateix. Es materialitza en marques de segona persona i en l'ús recurrent de la funció fàtica o apel·lativa.
• Objecte poètic evocat: Fa referència al tema o element central del poema. Sovint es desenvolupa amb una intenció descriptiva o narrativa amb la qual el jo poètic s'identifica o s'hi relaciona directament.
• To líric: Reflecteix l'expressivitat del text a través d'oracions enunciatives, desideratives, dubitatives, interrogatives o exclamatives, responent a les intencions comunicatives i estètiques de l'autor.

4. El gènere teatral

Els textos dramàtics es conceben principalment per a ser representats en actes teatrals dotats d'especificitat escènica (teatralitat). Tenen el seu origen històric en els rituals primitius. Dins del text dramàtic cal distingir:

• El text literari: Format pel diàleg teatral entre els personatges.
• El text didascàlic: Format per les acotacions i indicacions d'entrades i eixides, que ajuden i orienten el muntatge del text sobre l'escenari.

Principals tipus d'obres teatrals

• Tragèdia: Representa una acció humana funesta, greu o transcendent, sovint conclosa amb un desenllaç tràgic o la mort dels protagonistes.
• Comèdia: Presenta personatges d'estrat social no necessàriament ennoblit o de caràcter comú, amb un desenllaç feliç; el seu propòsit fonamental és provocar el riure i la reflexió de l'espectador.
• Drama: Obra teatral en què els personatges lluiten contra l'adversitat o conflictes morals i humans d'alta tensió.