Literatura Catalana Medieval i Moderna: De Tirant lo Blanc al Naturalisme

Llibres de Cavalleries i Novel·la Cavalleresca

Llibres de cavalleries

• Novel·la artúrica i narracions fabuloses.
• Espai exòtic, llunyà i inexistent.
• Cavaller amb dots excepcionals.

Novel·la cavalleresca

• Reproducció de la realitat (versemblant).
• Herois amb capacitats i virtuts normals.
• Escenaris reals i temps narratiu proper.
• Personatges que van existir i fets reals.
• Absència d'elements meravellosos o fantàstics.
• Grans novel·les cavalleresques catalanes: Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa.

Curial e Güelfa

• Autor: Parcialment anònim, escrit al segle XV.
• Transmissió textual: Ens ha arribat per text.
• Popularitat: Assoleix la fama al segle XIX, quan Manuel Milà i Fontanals la va trobar a Madrid.
• Tema principal: Ascensió social del protagonista (des d'un baix nivell fins a esdevenir cavaller).

Estructura

1. Educació i formació de Curial.
2. Gira al voltant del torneig de Melú, on participa com a cavaller.
3. Com és reptat per moros i retornat a Montferrat.

• Presència d'algunes escenes iròniques.
• Espai: La cort del Marquès de Montferrat.

Característiques a Curial e Güelfa

• Versemblança i realisme.
• Llocs coneguts i reals.
• Personatges amb noms contemporanis i aparició de figures reals.
• Personatges rodons i amb profunditat psicològica.
• Presència d'alguns paisatges onírics i elements mitològics (demostració de coneixements de cultura clàssica).

Tirant lo Blanc

• Gènere: Novel·la cavalleresca.
• Autor: Joanot Martorell (principis del segle XV).
• Valencià, de caràcter bregós i lluitador (famat pel seu enfrontament amb Ausiàs March).
• Cedeix el manuscrit a Martí Joan de Galba per un deute econòmic; aquest últim publica l'obra el 1490 (després de la mort de Joanot).

Característiques

• El realisme condiciona els personatges i els espais geogràfics (per exemple, fereixen Tirant i mor).
• Ironia i humor.
• Càrrega sensual i eròtica.
• Combinació de dos tons: solemne i col·loquial (mitjançant diàlegs i converses).

Argument i Nuclei Episòdics (487 capítols)

1. Tirant a Anglaterra (Capítols 1 - 97)

S'inicia amb el relat Guillem de Varoïc (una mescla entre un tractat de cavalleria divulgatiu i una novel·la cavalleresca). Tirant marxa cap a Anglaterra per anar al casament del rei. Pel camí es creua amb Guillem de Varoïc, qui l'instrueix per ser cavaller. La part didàctica cavalleresca està inspirada en una obra de Ramon Llull. A Londres el fan cavaller i comença a adquirir prestigi.

2. Tirant a Sicília i a l'illa de Rodes (Capítols 98 - 114)

Els turcs assetgen Rodes (fet real), i Tirant hi va amb el príncep de França, Felip, per lluitar-hi, fent una parada prèvia a Sicília. El príncep s'enamora de la princesa siciliana Ricomana. Tirant allibera la ciutat dels turcs amb gran èxit i passa a consolidar-se com a cap militar.

3. Tirant a l'Imperi Grec (Capítols 115 - 296)

Conté la majoria dels capítols amorosos. Tirant viatja a Constantinoble per defensar-la dels turcs (fet històric real). La ciutat és alliberada per Tirant. Paral·lelament, es desenvolupa la trama amorosa en enamorar-se de la princesa Carmesina. Part d'aquests episodis estan inspirats en la Crònica de Ramon Muntaner.

4. Tirant al Nord d'Àfrica (Capítols 297 - 407)

Tirant naufraga i és capturat al nord d'Àfrica. Finalment, aconsegueix cristianitzar la zona convertint nombrosos infidels.

5. Tirant allibera l'Imperi Grec (Capítols 408 - 487)

Tirant torna a Constantinoble i venç definitivament els turcs. Es casa com a recompensa amb Carmesina i és nomenat Cèsar de l'Imperi i hereu de la corona. No obstant això, pateix una pulmonia i mor. Del dolor i la pena profunda, també moren Carmesina i l'Emperador.

Lo Somni (Bernat Metge - Finals del Segle XIV)

• Escrit després de sortir de la presó, on va ser absolt de la mort de Joan I.
• Tema: Debat sobre l'ànima humana i debat polític i social entorn de l'ànima de Joan I.
• Intenció política: Intentar aturar el procés d'acusació als consellers de Joan I per la seva mort i guanyar-se el favor del nou monarca (Martí l'Humà).
• Personatges: Bernat Metge, l'ànima de Joan I, Orfeu i Tirèsias.
• Estructura: Obra dividida en 4 llibres.
• Primer i segon llibre: Diàleg entre Bernat Mestre i l'ànima de Joan I, tractant dubtes existencials.
• Tercer llibre: Intervenen Orfeu i Tirèsias, incloent sàtira misògina.
• Quart llibre: Metge fa una lloança a les dones i es desperta del somni.

La Narrativa de la Decadència (Segles XVI – XVII)

La narrativa culta entra en crisi i sobresurt la literatura popular (llegendes, contes, rondalles...).

Rondalles

• Narració popular dedicada als infants, amb personatges fantàstics, trama senzilla i llenguatge expressiu. Fan servir fórmules d'inici i final (com "hi havia una vegada...").
• Es van començar a recollir i transcriure al segle XIX gràcies a figures com Jacint Verdaguer i Joan Amades.

Rondalles de bèsties

Tenen animals com a protagonistes i inclouen un retret moral.

Llegendes

Narració oral o escrita que relata un fet real incloent elements imaginaris. S'associen a un lloc o esdeveniment concret i són objecte d'elaboracions literàries.

Baró de Maldà (Rafael d'Amat i de Cortada)

• Calaix de Sastre: Dietari que recull articles sobre els fets quotidians de la Barcelona de l'època. Utilitza un llenguatge col·loquial amb castellanismes (reflectint la societat del moment) amb la voluntat d'informar i entretenir, la qual cosa li atorga un gran valor històric.

La Novel·la del Segle XIX

El Naturalisme (Émile Zola)

• La novel·la es concep com un estudi científic basat en l'anàlisi del comportament humà.
• Apareix quan la burgesia defineix la ciència com l'eix central del coneixement.
• Positivisme: Es basa en l'experimentació i pretén establir les lleis que regeixen l'univers.
• Determinisme: El comportament humà ve determinat pel medi, pel moment històric i per l'herència.
• Zola, basant-se en aquests models, crea la novel·la experimental: una descripció total de la realitat que estableix les lleis socials i humanes.

La Novel·la Realista i Naturalista a Catalunya

• Crisi de la novel·la des del període de Tirant lo Blanc.
• Naturalisme: Narcís Oller, Josep Yxart i Miquel Sardà van ser els principals impulsors. Defensaven que l'autor hi hagués d'aportar la seva personalitat i que fos subjectiva. Tot i rebutjar en part el determinisme rígid, l'utilitzen per analitzar profundament la realitat.