Literatura catalana de la postguerra: narrativa i poesia (1939-1975)

LA NOVEL·LA CATALANA DE LA POSTGUERRA

La novel·la catalana genera una prosa no narrativa que tracta temes diversos amb la intenció d'aprofundir en el coneixement humà, dirigida a un destinatari fictici que rep opinions. S'escriu en un registre formal i consta de les parts següents: idea inicial, confrontació d'idees i arguments, i conclusió.

Recursos gramaticals

• Ordenar: en primer lloc, d'una banda, d'altra banda, primerament, a continuació.
• Expressar causes: com que, com, a causa de, ja que, perquè.
• Explicar conseqüències: per això, doncs, per tant.
• Indicar oposició: a pesar de, tanmateix, malgrat tot.
• Concloure: finalment, per acabar, en resum.

Pel que fa als verbs, són habituals els de consequència (suscitar, originar, produir, provocar), els de reflexió (analitzar, suposar, concloure) i els de dicció (dir, afirmar, proposar, admetre).

Recursos literaris

Entre els recursos literaris destaquen la ironia, l'humor, les preguntes retòriques i els aforismes.

La narrativa de la postguerra

La fi de la Guerra Civil espanyola i la repressió van constituir un tall brusc en la producció literària catalana. Els novel·listes s'interessaven per descriure l'interior de les persones i per la influència de la psicoanàlisi.

Novel·la psicològica: Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda va néixer a Barcelona i, en acabar la guerra civil, es va haver d'exiliar. Va morir a Girona. La seva obra es divideix en tres etapes:

• Joventut: va obtenir el premi Crexells amb Aloma, una novel·la que narra la història d'un adolescent que viu unes relacions amoroses desgraciades, caracteritzades pel dolor, el desencís i la solitud.
• Maduresa: va guanyar el premi Víctor Català amb 22 contes. Amb La plaça del Diamant, Rodoreda es consolida definitivament com a escriptora de talla internacional. Hi explica la seva vida i els esdeveniments històrics de l'època: la República, la Guerra Civil i la postguerra.
• Vellesa: amb La meva Cristina i altres contes, inicia una etapa nova en què abandona la realitat i es centra en la fantasia per a mitificar la vida, les penes, la solitud i la mort.

Novel·la realista: Enric Valor

Enric Valor, escriptor castellonenc, publica la primera narració, L'experiment de Strolowickz, el 1931. Després de la Guerra Civil publica la novel·la L'ambició d'Aleix.

La poesia de la postguerra

Poesia simbolista

Té una tradició simbolista. Cap al 1940, la poesia simbolista es tanca en un món interior, on predominen els símbols i les referències mitològiques. Poetes representatius són Carles Riba, Joan Vallsi i Salvador Espriu.

Salvador Espriu és un poeta amb un bagatge cultural excepcional i de formació clàssica, gran creador de mites. Va escriure novel·la i teatre. En la pell del brau, l'obra que li ha proporcionat més ressò internacional, analitza el tema de la Guerra Civil i la necessitat de reconciliació en la postguerra.

Poesia d'avantguarda

Es centra en l'experimentació de recursos expressius relacionats amb l'antipoesia i la poesia visual. L'autor més representatiu d'aquesta recerca i experimentació poètica és Joan Brossa. Els seus poemes es caracteritzen per un toc subrealista. La temàtica ha evolucionat des de la guerra. Obres seves: El salta-martí i Poesia rasa.

Realisme històric

Als anys seixanta, la poesia es concep com una eina d'expressió de la realitat, amb un to de recuperació cultural i nacional, i en contra del franquisme. En destaquen Miquel Martí i Pol, Vicent Andrés Estellés i Pere Quart (MMP).

Crònica de demà es caracteritza per la ironia, l'esperança i la reflexió nacionalista. Va ser proposada pel Premi Nobel.

Vicent Andrés Estellés

Els temes de la seva obra són la fam i la misèria de la postguerra, la mort, l'amor i l'erotisme. Ha rebut el Premi d'Honor de les Lletres Valencianes i Catalanes. Obres destacades: Hotel Pris i el monumental mural El país valencià.